Avui no puc passar sense recomanar l'entrevista a José Ramon Recalde, a El País, exconseller del Govern basc, socialista, víctima d'un atemptat d'ETA en el qual una bala li atravessà el rostre. Reconeix que el govern de coalició PNB-PSE fou un error, "ens van enganayar", que mai no s'hauria d'haver cedit la presidència de la comunitat autònoma al PNB quan el PSE havia estat la força més votada. Diu que ETA nasqué davant la passivitat del PNB contra el franquisme. Per als càndids qui encara es creuen la bondat del Pla Ibarretxe, més val que també llegeixin el que diu Recalde: és una bomba contra la complicada convivència d'identitats que es viu al País Basc i que va trobar en la Constitució i l'Estatut la seva màxima expressió. Recalde fa un parell d'incursions "religioses": una, relatant el moment de l'atemptat, en el que va tneir com una mena d'"examen de consciència". I la segona, citant sant Joan: "en l'estimació al proïsme veiem Déu". Val molt la pena.
12 comentaris:
Ramon, em llegiré l'entrevista. Abans, però, deixa'm ser una mica perepunyetes... El PSE no ha estat mai la força més votada a Euskadi en unes eleccions autonòmiques. L'any 1986, després del 'pique' Arzalluz-Garaikoetxea, el PNB va tenir 271.208 vots, mentre que el PSE en va treure 252.233. El que passa és que el curiós sistema electoral basc (més desequilibrat que el català!) fa que els escons a Araba siguin molt més 'barats' que a Biscaia. Per tant, el PSE va treure 19 escons per 17 del PNB...
De tota manera, el PSE (crec que el candidat va ser en Ramoón Jáuregui) va demostrar una gran noblesa política cedint la presidència a l'Ardanza, potser fins i tot en contra dels seus interessos. No sé si va ser positiu o no, però de segur que el clima de 1986 no aniria gens malament actualment a Euskadi.
Una abraçada,
ramon radó
Reconec que hi havia una mica de "picardia" en aquest post (per cert, segons la màquina és el que fa 100!!), però és que et trobava a faltar, Radó...
Recalde cita Maquiavel, qui diu "La generositat que suposa abandonament del poder, ni és rendible, ni hem d'esperar que sigui agraïda". A més, atribueix la responsabilitat de l'error el PSE i no al PNB. Això és el que volia destacar. No sé si tanta noblesa va ser posotiva.
De fet, a mi també m'agradaria anar, almenys, a l'ambient de concòrdia de 1986, perquè hi ha elements força esperançadors (la situació d'ETA, etc...). És a dir, a Ajuria Enea. Però em sembla que alguns han de refer un camí emprès, just el camí que no tocava fer: acords d'Estella, pla Ibarretxe...
Per últim, em sembla molt suggerent, i bàsic, el que diu sobre els termes "nació" (ambigu, ètnic, "unicista") i "comunitat" (obert, d'identitats de geometria variable, de complexitat). Jo, almenys, m'estimo més viure en un lloc de fronteres poroses, de referències múltiples, d'una cultura, abans que res, democràtica... No?
Hola Ramon,
Des de la meva modesta opinió crec que el govern PNV-PSE va ser positiu, al unir les dues sensibilitats majoritàries d'Euskadi des del segle XIX, el nacionalisme i el socialisme, van fer possible l'Ajuria Enea que enyorem. Penso que aquesta unió de sensibilitats basques, seguint una mica la idea tripartita, és el que pot fer remontar la situació actual. Estic convençut que aquesta idea planeja pels caps dels liders polítics. Ah, i el Pla Ibarretxe no arribarà a ser aplicat, es votarà i seguidament es faran eleccions, sense entrar a valorar-lo, suposo que dormirà el son dels justos, mentres es constitueix una comissió per la reforma de l'Estatut.
S'han de trencar els maleits fronts, i crec que això és el veurem els propers mesos.
Gràcies Ramon per soportar aquesta parrafada!Que vagi bé!
Joan
Ramon,
no comparteixo el teu entusiasme en llegir aquesta entrevista. Segurament que aquest tiu és tan bo com dius i és un referent i ha muntat ikastoles i alhora defensa les identitats compartides i tot el que vulguis...
però aquest odi que expressa contra "el nacionalisme", "els nacionalistes"... em sembla patètic. Com puc jo creure'm que durant 13 anys (del 85 al 98) el PSE va estar enganyat constantment pels dimonis del PNB? 13 anys! Tan dolents, són, "els nacionalistes"? Tan desgraciats i sense ètica són? Per cert, qui són "els nacionalistes"? És que no hi ha matisos dins aquests "nacionalistes"? Tots són dimonis?
Més aviat m'entristeix, llegir això, de veritat. Prefereixo sentir el que diu l'Eduardo Madina, també militant socialista, disposat a admetre que les coses són més complexes... Hem de pensar en el futur...
joan
El que estem tots d'acord és que caldria arribar a un clima semblant al d'Ajuria Enea, és a dir, de posar-se d'acord el conjunt de forces democràtiques per aïllar el terrorisme i el seu entorn i projectar el futur d'Euskadi des de les conviccions democràtiques. Com diu en Joan Safont, això s'ha de fer sense el Pla Ibarretxe, o sigui, sense voler imposar una idea de nació que és clarament excloent. En un marc absolutament democràtic on totes les identitats hi tinguin cabuda. I aquest, amic Joan, és el problema dels nacionalismes. I crec, a més, que no passa res si ho critiquem (massa anys de pujolisme-arzallusisme ens havien tornat una mica muts...) Malgrat que crec que hi ha molta gent, des del nacionalisme, que pot entendre perfectament que no cal imposar cap idea homogènia de nació per poder sentir-se còmode. Només faltaria!
Amb un dia de retard, ja m'he llegit. Personalment, m'agraden més les respostes que les preguntes (a vegades sembla que el Barbería estava malalt el dia que feien la classe de no implicació i objectivitat).
Penso que el que més s'ha d'aprofitar és quan contraposa la nació "de ciutadans" (no ho diu, però suposo que aquí hi inclou els valors anomenats republicans) per sobre la nació "etnicista". Diria que aquesta diferència l'entenen molt millor Imaz i Ibarretxe que Arzalluz i Egibar. Un punt més...
Durant l'entrevista, per això, es confón massa sovint PNB, ETA, nacionalistes. Com si fos un mateix holding.
En la línia Safont: suposo que quan el Pla Ibarretxe es rebutgi al Parlament es convocaran eleccions i hi haurà un nou govern que portarà a l'aprovació d'un nou estatut consensuat per PNB i PSE, el contingut del qual dependrà força de qui surti més enfortit de les eleccions (si PNB-EA treu majoria absoluta, de facto, equivaldrà a l'aprovació del Pla Ibarretxe, per tant, l'Estatut calculo que s'hi acostarà força...).
Una abraçada,
RR,
Nostre Senyor t'escolti... en qualsevol cas, ho tindrien ben fàcil si avui mateix fessin una comissió per la reforma de l'Estatut. S'estalviarien unes eleccions anticipades.
Pr últim, és obvi que el PNB, ETA i tota la pesca no és el mateix... però juguen en un camp propi.
Cordialment,
RB
En RB em fa adonar del debat que teniu aqui. A mi tambe em va impressionar l'entrevista a en Recalde.
Nomes un parell de coses. Primer, que estic plenament d'acord amb la necessitat de desmuntar fronts al Pais Basc, es a dir retornar a Ajuria Enea, i pactar el nou Estatut entre el PNB i el PSE.
Segon, estic tambe molt d'acord, pero, amb el menyspreu absolut de Recalde cap al nacionalisme etnicista. Encara que aixo no implica que tots els nacionalismes siguin menyspreables, ni de bon tros. Dit aixo, com en Ramon B. m'inclino cap a les geometries variables i els denominadors comuns de l'Ernest Lluch.
Pero Recalde te una rao, potser una unica rao, pero que es importantissima: ell es victima. El fet de ser victima no li dona la rao politica, pero si que el fa dipositari d'un necessari reconeixement. Suposo que atendre i reconeixer les victimes, totes, es el primer pas per desencallar els conflictes.
records a tots,
Francesc
Els militants del PSC esteu a favor del tancament d'egunkaria i de la tortura al seu director Martxelo Otamendi?
No sé els altres. Jo, d'entrda, respecto la decissió judicial i, abans de dir-ne res, especialment en el cas de la lluita antiterrorista, m'estimo més collir-me a aquest respecte. De les tortures, espero que hagi presentat la corresponent denúncia. Jo no estic d'acord en que es torturi ningú, és clar.
Publica un comentari a l'entrada