divendres, de desembre 03, 2004

Al final, l'entrevista a capgros.com surt prou bé, avui, dia de Ple i de terratrèmol, en Quico ha estat molt agut i crec que ha tret l'essencial de la conversa de dimarts passat:

'A més de governar, volem transformar la societat'
Entrevista amb Ramon Bassas, nou primer secretari del PSC de Mataró
jo1

Amb només 36 anys acabats de fer és un dels regidors més veterans de l’Ajuntament de Mataró. Va entrar a l’equip de govern de Manuel Mas el 1991 i des d’aleshores s’ha fet càrrec de diverses carteres (Joventut, adscrit a l’Alcaldia, Serveis Centrals, Hisenda i actualment Via Pública), tot i que, com ell mateix reconeix, ha preferit mantenir-se sempre en un discret segon pla. També en el PSC, on fins ara ocupava la secretaria d’organització local i és conseller nacional, ha seguit l’estratègia «d’endreçar i ordenar» sense sortir a les fotos. El passat dissabte dia 27, durant el segon Congrés del partit a Mataró, Ramon Bassas va decidir sortir de l’ombra per assumir la primera secretaria del PSC, càrrec que va obtenir amb un acaparador 90% dels vots. El nou líder del partit majoritari substitueix a l’actual alcalde, Joan Antoni Baron, que s’havia compromès a desvincular la seva tasca al govern de les seves responsabilitats dins el partit. En una llarga conversa amb capgros.com Bassas confessa la seva debilitat per Baron, la seva dèria per la política i la seva vocació de comunicador, que exerceix a diari des del seu weblog.
jo2
- Vostè ja és el màxim responsable del primer partit de Mataró.
- M’ho havien demanat molts companys i la veritat és que m’ho he pensat força temps.
:
- El teníem emmarcat en un paper diferent, més a l’ombra.
- Explico que sembla com si hagués sortit de l’armari, perquè estava molt a les bambalines, on m’hi sento molt a gust. Sempre m’he dedicat més en tasques d’endreçar i d’organitzar que d’aparèixer en públic.
:
- I què la motivat a fer el pas?
- El compromís amb en Joan Antoni. Hem fet un procés que ha culminat amb el canvi a l’alcaldia. Podria dir que tenim la feina feta, però em sembla que ens queda un pas important que és guanyar les eleccions del 2007. També per compromís amb el partit, he fet moltes coses i molt diverses i fer de primer secretari és un pas més. I finalment, el compromís de fer possible que més gent s’uneixi a assumir responsabilitats. Fins ara era secretari d’organització, tenia el partit al cap i podia haver continuat. Però això també hauria mermat la possibilitat que altres persones poguessin assumir noves responsabilitats.
:
- Vostè és d’aquells polítics que han fet una opció professional per la política. Assumir la primera secretaria és apostar definitivament per la via política?
- No m’ho he plantejat mai des d’aquesta perspectiva i tampoc ara. Les responsabilitats en política sempre s’han d’assumir pensant exclusivament en aquestes responsabilitats concretes. Mirar més enllà ara mateix és absurd. Ara tinc un compromís electoral fins el 2007 i un compromís amb el partit fins el 2008. Quan arribi l’hora deixaré passar a un altre.
:
- Un dels propòsits que s’ha fixat per aquesta nova etapa és ampliar les bases. Però hi ha poca gent que acabi apostant per la política, oi?
- La tasca dels partits polítics és la d’intentar agrupar i organitzar el conjunt de persones que creuen amb unes determinades idees. I aquí intervenen factors emocionals, ideològics i també d’eficàcia. Hem de procurar que la capacitat d’organització sigui molt diversa.
:
- Jordi Pujol escrivia que els polítics viuen en un clima de confrontació permanent. Quin tarannà vol donar vostè al PSC?
- Entenem que la confrontació és contingent, però no volem instal·lar-nos-hi. El nostre estil ha de ser el de parlar clar i millor, és a dir, situar en l’agenda política els temes que interessen a la gent. A vegades la finezza política fa que no tractis segons quins temes perquè no siguis tractat de barroer. I en canvi la gent ens ha fet adonar que alguns temes s’han de posar sobre la taula. Un altre gran tema és pencar i pensar; els partits serveixen per treballar, però també per crear espais per avançar-nos als problemes i intentar discernir què està pensant més enllà del que és explícit.
:
- Una mena de think tank local?
- No voldríem ser tant pretensiosos, però si potenciar el debat i l’anàlisi del que ens està pensant per donar millors respostes.
:
- I la política de mà estesa?
- Efectivament, la tercera aposta és la de la proximitat. Hem d’olorar els problemes. Perquè a més som polítics locals i aquest valor és principal.
:
- Què hi té a l’agenda política subratllat amb groc?
- El futur de les persones i de la ciutat. Això que a través de l’Ajuntament estem intentant impulsar amb el pacte econòmic i social, amb la nova estratègia urbana... aquests instruments que han de donar unes pautes en un futur que es percep incert. És evident que quan tanca una empresa tèxtil crea una angoixa. I això ho hem de saber resituar amb opcions estratègiques, amb responsabilitats de l’administració i també de la societat. Una altre dels aspectes prioritaris és el de les noves i velles desigualtats i que es situen en tres àmbits: els joves i la seva capacitat d’emancipació; el tema de la dona, també molt important, perquè existeix una indiscriminació que hem d’abordar. I el tercer, el tema de la gent gran. També hem de tractar la immigració en tant que forma part d’una angoixa col·lectiva.
:
- Com valora la feina del seu anteccessor, Joan Antoni Baron?
- Positivament. Teníem com a gran objectiu ampliar la capacitat del partit per arribar a més gent. Un altre objectiu era que el cicle electoral es guanyés exitosament. No ha estat així en la mesura que haguéssim desitjat. Malgrat tot, ha acabat bé. Per primera vegada els socialistes tenim una capacitat de govern enorme. La gent et pot veure com el partit del govern i en canvi som un partit que a part de governar vol transformar la societat. I enmig de tot hi ha hagut un procés de relleu complicat. Era fàcil que acabés com el rosari de l’aurora. El partit no ha quedat amb cicatrius.
:
- No hi ha contestació interna. Això no és un dèficit?
- No hi ha una alternativa. Però sí que hi ha crítica interna. I el nostre partit és enormement autocrític. Però hem estat capaços d’establir durant molt de temps un comú denominador molt fort i molt potent. I això és un valor també.
:
- No hi ha una corrent pilarista, encapçalada per Pilar González, la candidata que va disputar a Joan Antoni Baron l’alcaldia?
- No veig que hi hagi cap corrent.
:
- El partit decideix el candidat a l’alcaldia...
- Si en una votació t’escull el 90% dels assistents, vol dir que representes una enorme majoria i per tant qualsevol decisió ha de tenir en compte la diversitat. No ens han donat un xec en blanc.
:
- A la primera llista post Mas és de preveure que hi hagi novetats...
- Falten tres anys i fins mig any abans no ho plantejarem.
:
- Vostè prové de cercles catòlics. La corrent cristiana del PSC ha anat assumint càrrecs de responsabilitat. És casualitat?
- M’havia imaginat que aquesta és una de les crítiques que se’ns podia fer. Per fer l’executiva jo no he preguntat a ningú què creu. I no m’importa gens. El que sí que considero és que durant molt de temps l’Església de formació de persones que després han tingut responsabilitats on sigui.
:
- Vostè és una apassionat del món de la comunicació, fins i tot té un weblog molt visitat. Quina posició pren el PSC davant el Pla de Comunicació que ha presentat el regidor de presidència?
- Hem demanat a l’Ajuntament que el Pla s’expliqui millor. Bona part dels problemes amb els quals ens trobem sorgeixen per un tema de comunicació. L’últim cas ha estat el dels nínxols. [Al Ple] hi va haver un acte d’enorme confrontació que en realitat no tenia res a veure amb els nínxols, perquè els afectats venien amb una mentalitat i una altra gent venien amb la intenció de crispar l’acte. Es demostra perquè dies després quan es van convocar una reunió per informar la gent, els assistents van sortir relativament satisfets de les explicacions. Amb això vull dir que a vegades expliquem malament les coses. Expliquem als mitjans de comunicació el resultat del producte abans d’explicar per a què serveix.
:
- El Pla parla d’una ràdio, d’un butlletí, d’una empresa pública de comunicació. Què en pensa?
- El partit no s’hi posarà en això. Ens sembla que el Pla de Comunicació apunta aquestes qüestions però s’han de concretar. Algunes segurament ni es faran. Nosaltres plantegem com a possibilitat una ràdio per resoldre aquest problema comunicatiu, per tenir un referent radiofònic que no hi és i perquè ens sembla que hi ha un altre element que és el de la identitat, que vol dir apostar per qüestions concretes que creen marc de ciutat i que fomenten la cohesió social. Per això també podria servir la ràdio.
:
- Això no és el que pensava el PSC un any enrere...
- Hi ha hagut un canvi en la línia política habitual del partit en aquest sentit. El canvi de postura del PSC és perquè entenem que hi ha elements que el mercat no resoldrà perquè no són competitius. La televisió i la ràdio són productes deficitaris. I per tant si es vol un mapa de mitjans correcte alguna intervenció hi ha d’haver. Però l’aposta també és de racionalitat de totes les accions que fa actualment l’Ajuntament en matèria de comunicació.
:
- Algú pot pensar que la voluntat és la de controlar el missatge...
- Es tracta de que no sigui així. El que cal és que s’expliqui millor, no que es controli, al contrari.
:
- Capgros.com preguntava en una enquesta recent si el canvi a l’alcaldia s’ha notat a millor respecte l’època de Manuel Mas...
- S’ha notat a millor, sense desmerèixer en absolut la tasca de Manuel Mas. Per qüestions anímiques, perquè quan un comença sempre té moltes ganes i això es nota. I s’ha notat amb Joan Antoni com a alcalde i amb Manuel Mas que té un paper important des de la perspectiva de diputat. El canvi d’alcaldia també és una excusa per reactivar moltes coses. Per imprimir més ritme a algunes actuacions. Per posar dates als projectes, que en això va consistir bàsicament el discurs d’investidura. Però Manuel Mas va presentar un programa programàtic que s’està complint i que és el mateix. Això no ha canviat.
:
- I la relació amb els socis de govern, ha canviat?
- Com a partits tenim la mateixa que teníem. I a nivell de govern hem reforçat els òrgans de coordinació. Però des del PSC ja hem dit que volem valorar l’acord. En el sentit de què hem fet.
:
- Valorar l’acord? Altra vegada?
- Sí, perquè estem a finals d’any i volem fer anàlisi. I perquè estem acostant-nos a l’ecuador del mandat. I cal començar l’etapa de recollir els fruits i de començar a enllestir les coses. A tancar les carpetes.
:
- Dóna la sensació que en aquest govern tripartit cadascú fa la guerra pel seu compte.
- Si dóna aquesta impressió vol dir que s’ha de millorar. Perquè el govern és corresponsable. Una de les coses que s’han reforçat en aquest mandat són els mecanismes de coordinació, precisament perquè no passés això. Ara es fa quotidianament.
:
- I l’oposició com la veu? Sembla que el govern té més contestació fora del Ple que no pas a dins
- Tenim una oposició passiva. Existeix però no treballa massa. No sempre ha estat així. Ara qui els hi fa la feina bruta són grups extraparlamentaris, que en alguns casos arriben a prendre actituds violentes. Amb males maneres i sense capacitat política treuen temes i els col·loquen a l’agenda política. I els altres intenten treure'n rèdits electorals, sense cap mena d’escrúpul. Les preguntes de la CUP actualment les fa CiU. Confien amb el desgast, però davant aquest govern fan falta propostes més originals.
:
- L’Alternativa Vecinal es va quedar a pocs vots d’entrar a l’Ajuntament.
- De moment se situen fora de l’arc municipal, però sovint també se situen fora de les normes de joc normals. No es pot anar a rebentar un Ple, això està penat per la llei. I membres de Maulets han estat acusats d’agressió i condemnats a la presó. Amb això no es pot jugar. Que la CUP i Alternativa Vecinal facin el que vulguin, però els polítics democràtics no poden fer veure que no els segueixen el joc i després donar-los veu.
:
Francesc Castanyer (fotos: Sergio Ruiz)

jo3

4 comentaris:

Eloi ha dit...

ànims ramon.
que tinguis molta sort!

Ramon B. ha dit...

Moltes gràcies. Necessitaré el teu suport i, com sempre, la teva crítica constructiva.

nemo ha dit...

quan la política es podreix als despatxos, cal treure-la al carrer

Ramon B. ha dit...

Hi estic força d'acord, fins i tot quan no es podreix, també.