Ferreres a El Periódico, 28.12.2004:
Més d'un i de dos, especialment més d'una i unes quantes, temem els dies de festa que s'allarguen més de dues jornades perquè, indefectiblement, en sorgeix una munió de casos de violència domèstica, un fenomen "redescobert" gràcies a la visibilitat i a l'avenç dels drets que, finalment, entren en algunes cases. Algunes històries, les mínimes per sort (però quines mínimes!), arriben a fer córrer la sang. Hi ha qui atribueix aquest fenomen a la pèrdua del factor preponderant del rol masculí. I sembla que el mòbil més corrent és el de la insatisfacció sexual. No sé. No m'agradaria minimitzar-ho.
:
En tot cas, de forma discreta, els serveis públics han organitzat un operatiu específic per aquests casos. Amb la nova Llei de Mesures Contra la Violència de Gènere, aprovada per unanimitat a les Corts fa uns dies, estic convençut que tindrem més elements per, d'una banda, protegir al màxim les víctimes que ho són en un àmbit de màxima vulnerabilitat (el domicili) i, d'una altra, desenvolupar un conjunt de mesures preventives. Ho conec prou perquè ho veig amb el treball constant de la policia local, que forma ppart del protocol signat el seu dia a Mataró, de forma pionera (amb la direcció notable del regidor Oriol Batista), en una actuació a la frontera entre la vida pública i privada, un lloc inhòspit per als amants de la llibertat. Però just per protegir la llibertat, just per viure una vida privada responsable, és per la raó que no podem dubtar ni un moment en intervenir-hi.
:
Tornant a l'acudit (?) de Ferreres d'avui, també som molts els que trobem a faltar una actitud més ferma dels nostres bisbes en aquest tema. En aquesta desacralització intolerable de la vida matrimonial.
1 comentari:
Nunca se entra, por la violencia,
dentro de un corazón.
Molière
Publica un comentari a l'entrada