divendres, de desembre 17, 2004

Camp i Clap

A veces veo muertos
:
M'he quedat astorat: la Consol Prados fa miracles, enre ells, ressuscitar els morts. Morts polítics, és clar (que visqui molts anys!!). Gent que ha decidit que passa del territori on viu, pèrò que un dia, ai las, torna. Mai no diu res, s'ha passat anys sense dir res (ell sap per què), i la Consol fa que reaccioni. És clar que el que diu són bajanades de l'alçada d'un campanar, mentides de propaganda barata que no es creu ni ell (Adigsa? que vagi al Pla d'En Boet i veurà què en pensen de la gestió de CiU al front d'aquesta emprsa pública que ha deixat tirada a tanta gent...). Que tremolin les criatures i els esperalbes, com els mañachs el seu dia. Panta rei, deia Heràclit, o, parafrasejant Capri, l'amor se'n va, però ell es queda.
:
Cultura
:
La marxa de l'amic Toni Cabré de la direcció del Patronat Municipal de Cultura de Mataró, deguda a qüestions professionals (gràcies per tot, Toni), no deixa potser copsar del tot la importància del conveni que avui, Generalitat, Ajuntament i la sala Clap han signat. És tot un exemple de col·laboració entre la iniciativa pública i privada per al suport a la creació i difussió de la música, que val la pena de tenir en compte per altres casos. Hi ha treballat molta gent, alguns dels quals molt calladament, però avui m'agradaria reivindicar el paper promotor d'en Josep Mª Carbonell, a la passada campanya de les eleccions autonòmiques. El que es promet s'ha de complir.