No paris de néixer. No paris mai.

Recomanacions nadalenques
:
Jaume Subirana, el blog del qual segueixo amb assiduïtat, em fa llegir el magnífic article/poema de Nadal de Màrius Sampere a l'Avui (i que, entre d'altres veritats, diu: "Però si de la creació en treus la foscor, en treus la llum"). A La Vanguardia Sampere escriu cinc poemes de Nadal (mireu més avall). L'article de Juanjo Millás A El País de divendres ironitza sobre el problema semàntic (matrimoni ve de mare) que addueixen alguns per negar-lo a persones del mateix sexe. És boníssim. En aquest diari, però avui, surt un article de Pilar Rahola defensant el Nadal contra tota la plèiade de pseudo-progres i gent de mala consciència, que també recomano. Més endavant, l'actriu Amparo Baró (la Sole de "Siete Vidas") confessa el seu catolicisme (lluny de la versió beata) i diu que li agrada anar a missa de tant en tant. I de Sartre, a La Vanguardia, s'explica l'edició d'una peça que relata el neixement de Crist en clau de diàleg entre cristians i no creients, escrita en un camp de concentració el 1940. Per últim, recomanar un llibret que ha editat la parròquia mataronina de sant Josep sobre la tradició de sant Albert a Mataró, especialment en aquesta parròquia. És molt divertit.
:
Sorpreses
:
Trobar-se persones que enyores a Missa del Gall (l'acte més laic i participat que fa l'Església). Olorar fum de llar de foc el dia de Nadal al teu carrer. Sortir a quarts de quatre de la nit de Nadal de Can Pera amb una foto dedicada per la teva neboda. Que en Toni Civit et digui que et llegeix, al blog (i que tres persones, en RM, en MM i la ML et diguin que et "despulles" massa, l'EA, però matisa que "estàs romàntic", i les quatre reaccions et semblen lluny del que vols...).
:
Agraïments
:

Als que em llegiu. El passat dia 23, dos mesos exactes des que ho compto, vam arribar a les 2.000 visites a la plana principal i més de 2.700 si les comptem totes. Espero que, a més d'agradar-me a mi, us sigu útil a més. A l'ACO Maresme per fixar-se en el meu text a l'hora d'anunciar els 10 minuts del dia 24. A tots els que m'heu felicitat el Nadal per terra, mar i aire. A l'anònim que em va dedicar un comentari amb un poema adequadíssim de Josep Carner (sí, em sento una mica passarell...), que sembla que em deu conèixer molt bé. Qui ets?

:

"Nit de Nadal", de Màrius Sampere

:

(De La Vanguardia d'avui)

:

¿Qui neix

sense necessitat? ¿Qui no neix

de Dona, sinó de mare-nit?

¿Qui ve, qui marxarà

com vent i jo

i es quedarà per sempre?

:

Naixement? No sé què és

això. No ho recordo. Tu, Crist,

ho recordes? ¿I recordes

els apòstols, els màrtirs, els lladres,

els malalts, tots, tot

el dolor de la Terra?

:

Si? Doncs que la memòria

inundi el món com l'aiguat

devastador. I no paris

de néixer: riu avall

fustots, els meus pares, les males herbes

de l'amor. No paris mai.