dijous, de desembre 23, 2004

del Ple d'ahir | El PP radical

El Ple d'ahir, extraordinari bàsicament per aprovar definitivament el Pressupost, crec que es va saldar prou positivament pel Govern. El Pressupost d'enguany és el que més inversió preveu dels que haguem fet mai, garanteix la cobertura qualitativa de nombrosos serveis i possibilita que ens puguem plantejar reptes molt més enllà del dia a dia.
:
El primer que s'ha de dir és que aquesta aprovació del Pressupost demostra la bona forma del tripartit mataroní: teim els deures fets, i ara cal concentrar-se a treballar i complir amb els objectius plantejats. Hi ha hagut força participació en el procés de debat i discussió del Pressupost, i el Govern ha fet un esforç d'aproximació als grups de l'oposició incorporant nombroses esmenes, bé en la seva literalitat, bé amb una proposta transaccional.
:
Llàstima que aquesta aproximació no hagi obtingut correspondència. De fet, ni tan sols CiU ni PP han plantejat cap alternativa al pressupost i el programa de 2005, ni tampoc cap alternativa seriosa de Govern. Contra la majoria dels 16 regidors del Govern, CiU només va recollir els 6 vots del seu propi grup en les seves propostes, i el PP, en absència del seu cap (cosa estranya seria la contrària...), també només es va votar les seves, amb 4 vots.
:
Valdria la pena, vist això, que els dos grups de l'oposició es prenguessin seriosament les oportunitats obertes en aquest pressupost. Em refereixo a la possibilitat de trobar un denominador comú que es converteixi en el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social, una oferta que tenen de l'Alcalde i que espero que acabi amb un compromís més enllà de les pica-baralles. I també ens agradaria que, en aquest marc, parléssim desacomplexadament de la Nova Estratègia Urbana, així com d'altres temes que són clau per al futur. Per cert, no s'ha aturat el debat d'aquesta estratègia, ni els criteris del Govern per desenvolupar els sectors que queden (i que volem variar respecte al Pla actual), sinó que tan sols, amb la nova Llei d'Urbanisme, s'ha pogut obviar el tràmit de l'aprovació del PAUM al Ple.
:
Tema a part fou la manifestació d'unes vint-i-cinc persones (20 diu la Policia, 40 capgros.com) que van manifestar-se ahir a la porta de l'Ajuntament mentre se celebrava el Ple per protestar contra les tarifes del nou servei de brossa comercial. En fi, malgrat l'acord unànime de grups polítics i de 17 associacions gremials i empresarials, malgrat el gran esforç d'explicació que s'ha fet al respecte (més de 7.000 cartes, nombroses accions de premsa, 29 reunions -i moltes més d'informals- amb diferents sectors, més de 1.000 declaracions voluntàries efectuades fins a dia d'avui), segurament encara és possible que hi hagi qui no en tingui prou. O que hi estigui en contra. Fins aquí cap problema.
:
Però també cal posar de manifest que, fins ara, el Govern ha mostrat sempre voluntat d'acord i flexibilitat en la posada en marxa del servei (plasmada en un decret del què ahir se'n donà compte al Ple, o en la reunió prèvia amb dos dels convocants, que va ser molt positiva), alhora que ha acollit totes les consultes per minimitzar l'efecte econòmic d'aquest servei que la Llei obliga a fer.
:
El veritable problema és que, de nou, el PP menteix. A rel d'una reunió que van fer el passat dia 9, segons va reconèixer un dels convocants, es veu que va començar a muntar aquesta manifestació, a més de propagar mentides. Per cert, aquest mateix senyor, ahir rebia o donava instruccions, abans, durant i després del Ple, dels regidors del PP, ostensiblement.
:
I no s'acaba aquí. A baix, es va veure clarament que hi ha una aliança entre el PP i el partit Alternativa Vecinal de Mataró -una força que no va obtenir representació i que té obsessió contra els socialistes- per capitalitzar la manifestació. De fet, els seus dirigents sempre s'apunten a qualsevol protesta, sigui quina sigui. Ahir també, en perfecta coordinació. No cal dir que força assistents, però, venien de forma pacífica i segurament no tenien res a veure amb cap d'aquests.
:
Seria bo que el PP torni a les institucions a fer la feina que ha de fer, que no es radicalitzi i, sobretot, que no digui més mentides.