Per un Estatut de tots
No podem pas dir que, respecte el delicat moment actual que viu la política catalana, els socialistes no estiguem donant la cara i explicant-nos. I oferint la mà oberta per retornar a la via catalana per a la reforma de l'Estatut. En aquest sentit, val la pena de llegir noves entrevistes. Una, al propi President de la Generalitat, a El Punt, qui defensa que la via del límit constitucional -condició inicialment reconeguda per tots els actors- és més pràctica que ontològica, una qüestió d'economia de temps, diu. Efectivament, podem aconseguir molt més si esborrem tot bri d'inconstitucionalitat -o d'excusa-, encara que sigu perquè la reforma constitucional requeriria una majoria que hores d'ara la fa impossible. La segona és al conseller Antoni Castells, a La Vanguardia, que insisteix en la necessitat de fer un text integrador, no pas exclusiu dels nacionalistes contra els no nacionalistes, i es mostra disposat a cedir per arribar-hi. Aquí teniu una bona relació d'articles, recollida avui per Miquel Iceta, autor del banner.
Poemes d'agost - XI
: 
Sempre hi ha un desig no acomplit,
uns llavis, com parpelles de l’aire,
que mai no besarem,
una història o altra que de llarg ens passarà.
Personatges secundaris dins la pròpia obra.
Bandejats, quan el sol és més prop
i ens pertanyen les fulles de l’aigua;
quan ens crida, bosc endins, la campana del somni.
Com l’estam imperceptible
la música llunyana que fondíssima
ens lliura la seua diadema,
així el polsim d’or que resta dintre els ulls
i incòmode, ens condemna, ja ferda la memòria,
a estimar allò que sempre fuig.
Ramon Guillem, "Polsim d'or" a L'hivern remot, Brosquil Edicions, València, 2001, p. 33.
Foto: Auguste Rodin, Fugit amor, a Les portes de l'Infern (1880-1917). Musée Rodin / Musée d'Orsay, París.
