dimarts, agost 09, 2005

El que més ens importa

Des de Lleida
: :
Foto: Marina Núñez, Sin título (ciencia-ficción) , 2001, infografia, 190 x 82 cm. Cortesia Galería Salvador Díaz, Madrid, per a l'exposicó Dual, al centre d'art La Panera de Lleida
Avui us escric des de Lleida, ciutat que, amb l'excusa d'una exposició que volia veure (i que m'ha deixat absolutament entusiasmat) he decidit fer-hi nit. Al matí, he fet una ruta amb el Bus Turístic (per anar-me fent una idea) que, amb l'entrada, pts accedir-hi durant dos dies, a més d'altres avantatges. després de passejar i dormir una migdiada curta, he anat a veure vàries exposicions de les que hi ha a Lleida. Especialment, la del Museu Jaume Morera, i el propi museu, la Proemium, a l'Església de Sant marí, que expos una mostra de les col·leccions del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, que aviat obrirà la nova seu. Allà s'inicia un diàleg amb algunes peces modernes que després trpba tot el seu esplendor en la mostra que us dea al princip (i que meriexerà post a part perquè segurament en faré un article a la secció d'exposicions de Valors).
:
M'encanta, Lleida. Escoltar parlar amb aquest català occidental que allarga les vocals obertes mentre recupera les àtones. I aquests carrers antics, que cal esberlar per poder viure amb dignitat, però que també cal recuperar. I els seus monuments i la passió per l'art. I perdre'm per aquests barris pobríssims que van despareixent i on, avui per avui, pots sentir llengües d'arreu el món (això és llenguatge políticament correcte...). venir fins aquí, amb tren, també ha estat molt bé, amb paisatges bellíssims que combinava amb la darrera novel·la de Donna Leon i el seu commissario Brunetti (on justament la imigració hi té un paper clau), que he pogut acabar.
:
Bé, ara hi ha una tempesta de llamps i trons (les cigonyes es passejaven prop del meu cap), soparé i ja veurem què faig. Demà, visita a la Seu Vella i altres edificis, i al vespre cap a casa.
:
Poemes d'agost - VI
:
Yo no soy inocente. ¿Lo es usted?
La realidad está aquí,
desplegada. Lo real acontece
en lo abierto. Infinito. Incomparable.
Pero el ansia de repetirnos
instaura las verdades.
Toda verdad repite lo inefable,
toda idea desmiente lo-que-ocurre.
Pero las construimos
por miedo a contemplar la enorme trama
de aquello que acontece a cada instante:
todo lo que acontece se desborda
y no estamos seguros del refugio.
:
Bien pensado, es podible que Platón
no sea responsable de la historia:
delegamos con gusto, por miedo o por pereza,
lo que más nos importa.
:


Chantal Maillard, Matar a Platón, poema 28. Ed. Tusquets, Barcelona, 2004. p. 67.
Foto: Jeroglífics (1985), d'Antoni Tàpies. Col·lecció particular.
Publica un comentari a l'entrada