Puigverd, Rovira i Virgili i els drets històrics
:
En Miquel Iceta cita dos articles molt interessants que, com he fet a altres persones, no em puc resistir a recomanar-vos. Un és el publicat dilluns per Antoni Puigverd a La Vanguardia. I l'altre, històric (valgui la redundància), d'Antoni Rovira i Virgili, que porta el títol "El passat i el present", recollit en el seu llibre La Constitució interior de Catalunya, publicat el 2005 en edició facsímil de l'original de 1932 per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Qui es pensi que la posició del PSC és d'ara, va ben errat. I qui es pensi que és original, també. Sembla escrit per ara mateix.
:
En Miquel Iceta cita dos articles molt interessants que, com he fet a altres persones, no em puc resistir a recomanar-vos. Un és el publicat dilluns per Antoni Puigverd a La Vanguardia. I l'altre, històric (valgui la redundància), d'Antoni Rovira i Virgili, que porta el títol "El passat i el present", recollit en el seu llibre La Constitució interior de Catalunya, publicat el 2005 en edició facsímil de l'original de 1932 per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Qui es pensi que la posició del PSC és d'ara, va ben errat. I qui es pensi que és original, també. Sembla escrit per ara mateix.
:
Poemes d'agost - I
:
Ell va deixar-li
una empremta daurada:
creu i delícia.
:
Ell va deixar-li
una empremta daurada:
creu i delícia.
:
Narcís Comadira, "Narració curta" a Usdefruit. Ed. 62 / Empúries. Barcelona, 1995, p. 28.
Foto: Imatge del vídeo "Emergence" de Bill Viola (2002)
9 comentaris:
Merci Ramon per les recomanacions de Puigverd i Rovira i Virgili. Molt aclaridors tots dos.
Cesc,
Les gràcies les has de donar a l'Iceta. Però a mi també m'han semblat molt reveladors. És que la gent parla d'això dels drets històrics amb una mica massa d'alegria. En fi...
Em sembla que això dels drets històrics no ho heu acabat d'entendre.
CiU i ERC han hagut de recòrrer a aquest argument per intentar blindar les competències, sobretot després de veure com una gran quantitat d'aquestes competències, ja consensuades a la ponència, eren sorprenentment retirades. Amb un bon finançament i unes competències blindades, CiU i ERC "passarien" olímpicament de drets històrics.
En el comentari anterior he oblidat dir que les competències consensuades havien estat retirades pels ponents del PSC.
Amic garrofaire,
Gràcies per escriure a aquest humil blog.
Saps prou bé que, d'una banda, el PSC -i també la resta de partits- havien acceptat des del principi que el text del nou Estatut havia de redactar-se en el marc constitucional. Per això hi ha pendent un dictamen del Consell Consultiu. A darrera hora, van ser CiU i ERC, en el decurs d'un dinar, a soles, que van 'indigestar' el procés amb l'apel·lació a drets històrics que, senzillament, no tene cap fonament jurídic ni cap encaix constitucional (n'hi ha que sí, per exemple, la derogació del decret de Nova Planta o el Dret Català).
Resultat: Un Estatut que només compta amb l'aprovació d'ERC i d'ICV-EA.
Ara, si com tu dius, això dels drets històrics no és més que pur xantatge, aleshores anem aclarint les coses. En fi, confio que les remullades d'estiu rebaixin les calentures i que el Consell Consultiu ens doni llum. I que el sentit comú acabi per fer un Estatut per fer història, no per interpretar-la al nostre gust.
Una abraçada,
Hola Ramon,
Vaig tard, però és que he estat uns dies allunyat del PC.
El text del Puigvert, entendràs que no hi estigui gaire d'acord, pel que fa al de Rovira i Virgili el trobo interessant,i tens raó, plenament vigent. No es tracta de fer arqueologia política, com bé diu, es tracta d'actualitzar els drets històrics per tal d'assegurar els nostres trets diferencials, i per tant, evitar que l'Estat ens foti competències. Perquè us ha de provocar aquest malestar? En definitiva no busquem tots el millor per Catalunya? No acabo d'entendre l'enrenou.
Antoni,
El que fa que no hi estiguem d'acord és, substancialment, per la poca eficàcia que té vincular la reclamació de competències exclusives amb un argument jurídic de tant poc pes. Això provoca, a més, la seva insconstitucionalitat i, per tant, engegar en orris la feina feta fins ara.
Els únics drets històrics jurídicament demostrables són els que foren anul·lats al decret de Nova Planta del rei Felip V i, també, el que es coneix com a Dret Civil Català. No sé de quins altres "trets diferencials" parles...
En fi, aquest és l'enrenou i el malestar. Espero que tant CiU com ERC recapacitin i tornin a la senda del consens.
A reveure!
Ramon,
entenc que hagis de repetir les idees "trencar el consens" i "inconstitucional", ara, que diguis que no saps quin són els trets diferencials de Catalunya...
No és ben bé els trets diferencials de Catalunya el que s'ha posat damunt la taula, sinó els drets històrics. I això ha de tenir base jurídica. Et recomano el blog http://cintoamat.blogspot.com que n'ha fet una reflexió molt acurada al respecte.
Publica un comentari a l'entrada