dimecres, d’agost 31, 2005

Tens la força i ets forta

Notícies
:
Avui he dinat sense llum. O sigui, sense tele de fons, sense obrir una mica l'ordinador, sense utilitzar el menjador (sort que tinc terrassa), amb l'ai al cor sobre la nevera, sense carregar el mòbil que amb el matí que he tingut el tenia pràcticament sense bateria. Però menjant tranquil·lament i llegint una mica, al costat d'una glicina generosa i d'uns ocells que m'espiaven.
:
A Iraq i als Estats Units estan de pega. I no parlo de la guerra il·legal ni del terrorisme d'Al Qaeda (encara que d'això darrer potser sí) sinó que, per acabar-ho d'adobar, el pànic i els huracans sumen més morts i més perill.
:
La nova presidenta de l'IMPEM, la regidora socialista Alícia Romero, plenament posada al seu paper, oferia una entrevista diumenge passat al web del PSC.
:
Parlem
:
Parlem de l'Est. Fem-ho perquè aviat hi haurà eleccions a Polònia i això permet a K.S. Karol dibuixar un panorama galdós de l'actual política d'aquell estimat país, avui que fa vint-i-cinc anys dels pactes de Gdansk i, per tant, del sindicat Solidaritat. Fem-ho perquè la Mª Carme Maltas, al seu blog, també de Varsòvia i afegint Berlín, porta impressions negatives sobre el pes de la història. I fem-ho perquè avui he rebut un mail inesperat i preciós d'un amic meu que és a Ucraïna i que, entre d'altres coses, em parla del testimoni d'una dona, antiga Tinent Coronel de l'Exèrcit i ara animadora de la revolució taronja, que va batejar d'amagat els seus fills (el bateig, diu, és un fet social, com aquí, no pas una introducció a l'Església...) i que tenia algunes responsabilitats importantíssimes en el tema dels míssils. Que la KGB la va fer avortar 26 vegades. El relat m'ha impressionat. Com a colofó, m'envia algunes fotos. Una d'elles, els símbols arreplegats potser en un mercat d'antiguitats, potser en una repisa on aplegues coses que no et creus gaire però que signifiquen molt per tu (potser com fer el sant?), fan que el Crucificat i Lenin comparteixin el racó. (Espero que no li importi que la reprodueixi).
:
Parlem de Déu. O de la seva absència. O de la seva excessiva i inoportuna presència. depèn. Joseba Arregi avui en parla a El País amb un molt recomanable article, apte per creients i per no creients. Potser, diu, els creiens en un fill de Déu mort i ressucitat necessiten de veres que Déu mori, com anunciava Nietzsche. Potser la clau és aquesta buidor, com ho era el desert. Potser només en l'absència percebem la presència.
:
I parlem de l'Estatut. Hi ha aportacions blog-mataronines que us recomano. La de Manuel Mas, que ens demana si ens ho podem prendre com qui construeix un bell somni. O la d'en Cinto Amat (que és avui que tanca el mini cicle) que demana una visió d'Esat i valentia que el bo d'en Joan Safont s'apressa a dir que sí, que ja ve.
:
Vocació de show-man
:
Amb el mes acabo el cicle de "poemes d'agost" (avui, en homenatge al finat Antoni Clavé), bo i que anuncio que n'aniré publicant algun de tant en tant, especialment després que he vist que agrada. A mi, també. Ja heu vist que moltes de les coses que llegeixo són, per mi, llec en tantes coses, una descoberta. I em plau d'oferir-vos-les per compartir-ne les impressions o les emocions, si s'escau. Amb el blog descobreixo la meva vocació de show-man, que, etimològicament, deu voler dir "l'home que ensenya" o "l'home que mostra" (ep, no confondre amb "l'home que educa"). Cada dia em poso a l'ordinador i dic "senyores i senyors, amb tots vostès..." i em poso a compartir amb el meu club de fans i algun despistat les coses que, caram, no en tinc prou en gaudir-les jo o jo amb algú més i prou. Per cert, avui, que era dia de rebre (ja vaig començar ahir a la nit), he experimentat que, més que això, el plaer de veritat consisteix en donar.
:
Poemes d'agost - XVIII
:
Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.
:
I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.
Enric Casassas, a D'equivocar-se així, 25, Ed. 62 / Empúries. Barcelona, 1997, p. 40.
Antoni Clavé, Estrelles i signes (1971), Galerie Delorme, París

3 comentaris:

Antoni des de Sant Pol ha dit...

Per molts anys! (tot s els sants tenen vuitada oi?)

Ramon B. ha dit...

Antoni
Gràcies, en vida teva.
Una abraçada,

Anònim ha dit...

Visita la meva agenda de Catalunya: Agenda