Nit enganyadora

Rellegint coses de fa 11 anys...

:

Endreçant una mica (una mica, eh?) m'he trobat amb uns quants exemplars de la Revista de Mataró, un projecte de l'any 1994 que, com ha passat en moltíssimes publicacions mataronines, va estar-se uns quants números i prou. Hi havia coses que aleshores eren certament rara avis, com una secció de contactes que, a més, incloïa ofertes gais i lèsbiques (com ha passat el temps...). També era maco el plantejament obert respecte els barris i altres coses. M'ha sobtat (no ho recordava, la memòria és selectiva) la virulència contra el Govern municipal, en alguns casos, i, a més -ara amb el temps i un rere l'altre ho veig més clar- una poc dissimulada aposta per CiU. En fi, tothom té dret a fer les apostes que vulgui. I el moment anímic i electoral del PSC, aleshores, no era massa galdós. També és destacable una certa fixació amb la Policia Local, després de ja uns quants anys lluny d'un afer que implicà el seu anterior cap. No guardo tots els números, però en tots els que guardo, uns sis o set, se'n parla amb un to molt crític.

:

En aquest marc, llegeixo una entrevista a l'aleshores crac polític -com era presentat- que, malgrat tot, no amagava diferències al sí de la coalició. Parlo de Jordi Surinyach, conegut advocat, en aquell moment portaveu de CiU, antic militant del PSUC que al mandat següent abandonà el grup per formar-ne el Mixt. I després, cap de llista d'ERC que no va aconseguir encara la representació de la que avui sí gaudeix al consistori mataroní. És un apassionat de la política i el podeu seguir en un debat-tertúlia mensual que celebra Televisió de Mataró els darrers dimecres de mes.

:

En Jordi em llegeix (m'ho va dir fa poc tot fullejant novetats en una coneguda llibreria local), o sigui que ja veieu quin honor!

:

Bé, tot això ve al cas perquè en un moment donat li pregunten justament a ell (era maig de 1994, un any exacte abans dels comicis) que quina cartera li agradaria portar. Ell respon, després de riure, que "M'agradaria ser 'ministre' de l'Interior. M'agradaria portar ls regnes, portar les regnes de veritat, de la policia municipal i tot el tema d'Interior". Bé, com que jo he estat regidor tant dels temes d'"Interior" (a Mataró, això és més o menys hisenda, personal...) com ara sóc de Seguretat i Prevenció (i per tant, de la Policia Local), no deixa de fer-me una mica de gràcia, com si aquests dos temes estiguessin un pèl mitificats, com si representéssin ("peles" i "tropa") la mateixa essència del poder ("les regnes de veritat", diu). Perquè, certament, la gestió dels recurosos i de la seguretat són dos temes importants, no seré jo qui ho negui. Però molt més ho és el treball en equip i la solvència. Sense aquestes dues coses (que inclouen lideratge i objectius clars) les regnes i la veritat es queden molt curtes.

:

A vegades també passa el contrari, però. Es consideren llocs amb risc i una mica massa discrets, donada la fama que tenim els polítics per sortir a les fotos, s'entén. Jo potser sóc una mica inconscient o beneit, però us he de dir que m'ho passo força bé i que trobo una de les dedicacions més útils i humils que un pot fer a l'administració pública quan li toca representar-hi els ciutadans. Útils perquè el que fas (o no fas) té repercussió immediata en el teu entorn i a fe que són temes sensibles. I humils perquè a) cagar-la és senzill; b) és imprescindible el coneixement i el treball dels professionals i c) perquè és on més fa falta escoltar la gent, els ciutadans un a un.

:

Poemes d'agost - XXIII

:

.............Ara, la nit s'acosta

.............tant, al fons del meu cor,

que el seu somriure sembla una resposta

-una resposta que digués: Estem d'acord-.

:
.............Però la ment ignora

.............a què em respon així...

-Oh, calla, dolça nit enganyadora;

no és cert que ara de tot em diries que sí?-

Màrius Torres, "Nit d'agost" al llibre Poesia de B. Rosselló-Pòrcel-M. Torres, Ed. 62/Orbis, Barcelona, 1985, p. 96.

Foto: Monument a Màrius Torres, Lleida.