dimarts, d’agost 23, 2005

Triar el camí menys fressat

Més Estatut i més Papa
:
M'agradaria pensar que les declaracions d'avui del conseller primer, Josep Bargalló (d'ERC), potser per ser el primer dia de reunió del Consell Executiu, són un pas important per tornar les coses al seu lloc. Amb els seus elogis a Duran en contraposició a la línia dura de Convergència (recordem que Duran proposava prescindir de la famosa reivindicació dels "drets històrics" per una sèrie de competències) podria obrir ua escletxa d'acord. També descarta un "pla B", creu de totes totes que ara l que cal prioritzar és l'aprovació de l'Estatut. En això, es distancia dels que, des de les files del seu partit, han apostat pel "tot o res"?. (Foto: J. Bargalló, de La Vanguardia).
:
Com a continuació, brillant continuació, al que he escrit ràpidament aquests darrers dies sobre el Papa Benet XVI, a rel del seu revelador viatge a Colònia, hauria de ser quasi d'obligada lectura l'article que avui li dedica Hermann Tertsch a El País, diari que també hi dedica un elogiós editorial (habitualment crític amb la institució vaticana), com ahir feia La Vanguardia o un articulista de l'Avui i, fa uns dies, a El Punt. Reprodueixo alguns fragments de l'article de Tertsch:

"En una Alemania angustiada y necesitada de referencias (...), paradójicamente, parecen ser los adolescentes cristianos los únicos no sumidos en la cuasi proverbial crisis existencial de la nación. (...) El Foro Mundial de la Juventud ha dado rienda suelta al entusiasmo de unas multitudes jóvenes sin complejos y en búsqueda no de verdades ni dogmas religiosos, políticos o sociales, sino de autenticidad.

Quienes mucho se rieron de Wojtyla y los polacos "meapilas" harán otro tanto con el "inquisidor" Ratzinger y las "masas cantoras" de Colonia. Pero si no quieren volver a tragarse sus chistes fáciles, como antaño, quizás debieran tomarse un poco más en serio lo sucedido estos días en Alemania y, desde luego, no tomarnos el pelo con un revival de las cualidades redentoras de las doctrinas del pensador moroso.

El papado de Karol Wojtyla fue lo peor que les pudo pasar a quienes apostaban por el cinismo y la resignación para perpetuar la dictadura comunista y defender los dogmas chatos del determinismo histórico. (...) El nuevo Papa, mucho más intelectual que su antecesor, ha realizado la primera visita a su país natal y levantado una inaudita oleada de entusiasmo con su llamada a la activación de la valentía y la fuerza del individuo. Si el primero llamó a la insumisión contra la opresión, éste llama a la activación del sentido trascendente del individuo -también del no religioso- en la libertad y la confianza frente a la docilidad que impone el reduccionismo no laico, sino antirreligioso. (...)

Desarticulada la sociedad y desprestigiados los conceptos de autoridad, valores y referencias éticas después de la gran pesadilla nazi y la implicación de todas sus elites con aquel movimiento criminal, en ningún país europeo [com a Alemanya] ha estado la Iglesia católica tan tentada de ganarse aceptación por la renuncia a sus principios y códigos. (...)

El respeto mundial demostrado a Juan Pablo II y la recepción a Ratzinger en Alemania sugieren que los tiempos peores para la Iglesia católica pueden haber pasado, y que su claridad y firmeza la agradecen también muchos ajenos a la misma e, incluso, no creyentes."

Foto: Arturo Marí (EFE)
:
Poemes d'agost - XX
:

Two roads diverged in a yellow wood,
And sorry I could not travel both
And be one traveler, long I stood
And looked down one as far as I could
To where it bent in the undergrowth;

Then took the other, as just as fair,
And having perhaps the better claim,
Because it was grassy and wanted wear;
Though as for that the passing there
Had worn them really about the same,

And both that morning equally lay
In leaves no step had trodden black.
Oh, I kept the first for another day!
Yet knowing how way leads on to way,
I doubted if I should ever come back.

I shall be telling this with a sigh
Somewhere ages and ages hence:
Two roads diverged in a wood, and I—
I took the one less traveled by,
And that has made all the difference
.

("Dos camins divergien al bosc groc / i, sentint no poder fer-los tots dos / i ésser un sol viatger, vaig aturar-me / a contemplar-ne un fins on se'l veia / despararèixer rere el sotabosc. // Però vaig triar l'altre, igual de bell, / i fins potser amb motius més convincents, / cobert com era d'herba no petjada; / malgrat que, ben mirat, tant l'un com l'altre / havien estat fressats quasi igualment. // Aquell matí se'ls veia ben semblants / amb fulles no ennegrides per cap pas. / Ah, vaig guardar el primer per u altre dia! / Però sé prou que un camí mena a un altre / i vaig dubtar si mai hi tornaria. // D'aquí a molts i molts anys contaré / qui sap on, amb un sospor, el fet: / dos camins divergien dins d'un bosc, / jo vaig triar el menys fressat de tots dos, / això ha fet que tot fos diferent", traducció de Josep Maria Jaumà).

Robert Frost, "The road not taken" ("El camí no escollit"), a Gebre i sol, Ed. Quaderns Crema, Barcelon, 2003, pp.44-45.
Foto: Joan Miró, Blau III (1961); Musée National d'Art Moderne - Centre Georges Pompidou, París.
Publica un comentari a l'entrada