A treballar | Pacte educatiu

Senyors, a treballar
:

Una allau de declaracions i contra declaracions torna a enrarir el clima polític local. Nosaltres no hem volgut entrar, almenys fins avui, que he concedit algunes declaracions bàsicament per dir que, lluny d'entrar-hi, la prioritat del PSC, com vam dir a la recent assemblea, és la de treballar i la de governar. Queda més d'un any per les eleccions (caram, quanta pressa) i tots tenim molta feina. Tots hem de complir amb els nostres compromisos i encara no és hora de pensar en campanyes ni en eleccions (i menys, en post-eleccions, o és que no compta el vot dels ciutadans?). Des del PSC, però, no ens estem de dir que aquesta hauria de ser també la prioritat de la resta del Govern, malgrat que respectem les decissions i els processos interns dels altres partits. El nostre, per descomptat, pel que vaig veure a l'assemblea, està molt unit i molt convençut d'aquests objectius, i no permetrem ingerències respecte a "corrents" que no existeixen (de nou, la cita de Pessoa), que no ens atabalin, encara que, com dic, no perdrem massa energies en el que no sigui pencar, governar i solucionar problemes.

::

Tot això surt a colació d'unes desafortunades i escatològiques paraules del líder municipal d'ICV referides a CiU. En les meves declaracions he recordat que els tres partits del Govern hem apostat clarament pel diàleg i l'encontre, també amb els altres grups polítics, especialemnt amb CiU. Això ha portat a la formació nacionalista a arribar a acords amb el Govern fins i tot en els pressupostos d'enguany. Recordo que, fa un any, quan CiU mantenia una actitud diferent, de confrontaació, i des del PSC els advertíem dels perjudicis d'aquesta actitud, ICV sortí reclamant aquest diàleg, compromís que fou adoptat immediatament. Ni més ni menys que això és el que hi ha damunt la taula. Si us plau, no traguem les coses de la seva justa mesura, no ens tirem els plats pel cap (llepats o no) i posem-nos a treballar en sèrio.

.

Un Pacte per l'Educació
:

Si no hagués estat pel fum del conseller Carretero (per cert, fonts ben informades em diuen que comença a ser un problema per ERC, on vol crear un corrent d'opinió aprofitant certes desavinences del duo Carod-Puigcercós), hauria lluït més la signatura del Pacte Nacional per a l’Educació, protagonitzada pel president Maragall i per la consellera Cid i secundada per un ampli consens, entre les entitats, els agents, els actors i els diferents sectors de la comunitat educativa.
:
El Pacte Nacional per a l’Educació es pot sintetitzar en cinc eixos, tot i que cal considerar-los de manera transversal.

1. Les famílies i l’educació: Establiment de la sisena hora, obertura del centres a primers de setembre fins a finals de juny i establiment del programa cooperatiu per a la reutilització dels llibres de text.
:
2. El servei públic educatiu: Inclou el contracte-programa, el concert educatiu i el compromís de la distribució equilibrada dels alumnes.
:
3. Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació: Inclou les taules mixtes de planificació, la planificació general de l'escolarització i les oficines municipals d'escolarització.
:
4. Professorat: Inclou les modificacions en la normativa de la funció pública docent de Catalunya, l’afavoriment de la promoció professional en el reconeixement de l’assumpció de majors responsabilitats i el major reconeixement dels càrrecs directius.
:
5. Autonomia de centres: Inclou l’autonomia curricular, l’autonomia de gestió i organitzativa i l’autonomia de recursos.
:
De fet, tant el contingut conceptual com les mesures exposades en el text del Pacte Nacional per a l’Educació serviran per orientar la futura Llei Catalana d’Educació, i alhora indiquen la direcció a seguir respecte dels grans temes de la política educativa de Catalunya per als propers anys. És una gran notícia, un avenç notable i un demostra un tarannà de conciliació i acord que ja ens agradaria en molts altres àmbits.

: