Propostes d'agost - XXXIII
:
Com que em dic Ramon, sento amb molta simpatia la Serenata d'aquest carrer, en el que hi tinc alguns amics i molts coneguts, i que sempre l'he tingut com a paradigma del que cal fer entre veïns. Estar junts, ja ho sabeu, porta molts maldecaps, algunes enveges i molèsties.... però, si sabem capgirar les coses, estar junts, viure un al costat de l'altre (el que vam venir a fer a les ciutats, els homes si les dones), és la millor manera d'ajudar-nos, d'arribar o no arribem, d'escampar la boira i de riure i celebrar coses.
:
De fet, els veïns del carrer de Sant Ramon ho saben perfectament. Tampoc no es tanquen en sí mateixos. D'entrada, molts mataronins hi treiem el cap en un moment o altre. D'altra banda, es preocupen pel seu entorn, perl seu barri, perquè no hi falti de res i perquè progressi en el conjunt d'una ciutat dinàmica i eixerida com som. Per això, em consta que molts d'aquests veïns assisteixen amb regularitat als debats propiciats pel Pla Integral del Centre, l'Eixample i l'Havana, aquest instrument que ens hem dotat tots plegats per aprofitar totes les oportunitats que se'ns hi presenten.
:
Per això, trobo molt encertada l'elecció d'enguany de la Presidenta d'aquest Pla, la regidora Montserrat López, per al pregó. Discreta i eficacíssima, amable i predisposada sempre al diàleg, hem tingut tots la sort del seu lideratge en aquests barris. I es nota. Es nota per la quantitat de projectes en marxa, per ella, és clar, i pel conjunt de veïns i veïnes que s'esforcen per fer el millor possible en aquesta ciutat que ens estimem tant. Felicitats a tots plegats i bona revetlla.
:
Com que em dic Ramon, sento amb molta simpatia la Serenata d'aquest carrer, en el que hi tinc alguns amics i molts coneguts, i que sempre l'he tingut com a paradigma del que cal fer entre veïns. Estar junts, ja ho sabeu, porta molts maldecaps, algunes enveges i molèsties.... però, si sabem capgirar les coses, estar junts, viure un al costat de l'altre (el que vam venir a fer a les ciutats, els homes si les dones), és la millor manera d'ajudar-nos, d'arribar o no arribem, d'escampar la boira i de riure i celebrar coses.:
De fet, els veïns del carrer de Sant Ramon ho saben perfectament. Tampoc no es tanquen en sí mateixos. D'entrada, molts mataronins hi treiem el cap en un moment o altre. D'altra banda, es preocupen pel seu entorn, perl seu barri, perquè no hi falti de res i perquè progressi en el conjunt d'una ciutat dinàmica i eixerida com som. Per això, em consta que molts d'aquests veïns assisteixen amb regularitat als debats propiciats pel Pla Integral del Centre, l'Eixample i l'Havana, aquest instrument que ens hem dotat tots plegats per aprofitar totes les oportunitats que se'ns hi presenten.
:
Per això, trobo molt encertada l'elecció d'enguany de la Presidenta d'aquest Pla, la regidora Montserrat López, per al pregó. Discreta i eficacíssima, amable i predisposada sempre al diàleg, hem tingut tots la sort del seu lideratge en aquests barris. I es nota. Es nota per la quantitat de projectes en marxa, per ella, és clar, i pel conjunt de veïns i veïnes que s'esforcen per fer el millor possible en aquesta ciutat que ens estimem tant. Felicitats a tots plegats i bona revetlla.
* Aquest text, amb el títol "Visca Sant Ramon, visca el carrer", és la meva modesta aportació al programa de la Serenata del carre de Sant Ramon, de Mataró, que aquest cap de setmana inicia un programa de festes esplèndid. Felicitats. (Foto: Sant Ramon)
:
5 comentaris:
M'imagino que deus festejar el Sant, essent així, que menys que felicitar-te'l.
Bon estiu
Jordi Merino
Gràcies, Jordi, encara q faltin uns dies... Sí, no sóc jo sol qui el celebra, ho fa la nostra tradició cultural i el calendari. Per sort, és una manera eficaç de donar nos afecte. I ens convé. Una abraçada.
Ramon,
on puc aconseguir un Ramonet com el de la imatge? Tinc un amic que es diu Ramon que li faria il·lusió enganxar-se'l amb una ventosa al parabrises del cotxe.
Ramon felicitats. I dir-te que aquest blog és genial.
Bon article.
Et convido a entrar al meu blog.
Rep cordials salutacions des del Vendrell.
- Vladimir,
A mi me'l van regalar i és per posar en una repisa. Abans en venien a Can Bigay, a La Riera (ara s'han traslladat, però no sé on, crce que al carrer d'en Pedró). No sé si n'hi ha de penjables. En qualevol botiga de sants de BCN n'hi trobaràs...
- Xavier,
Gràcies per escriure'm i dedicar-me tan exagerades paraules. I benvingut al ciberespai!
Publica un comentari a l'entrada