dijous, de novembre 08, 2007

L'ull que mira el viatger *

El Centre d'Art Ca L'Arenas, a Mataró, després del primer any dedicat al gènere del retrat, en pren un de molt més versàtil: el del viatge. Ho dic perquè, exactament, el viatge no és un gènere, sinó el fil conductor al voltant del qual hi giren un munt d'experiències i, evidentment, que toca diversos gèneres. Com en l'anterior temporada, el centre inclou una exposició permanent, comissariada pel jove escriptor mataroní Jordi Carrión, el discurs del qual gira al voltant del viatge circular (roda el món...) i de les projeccions (prejudicis, somnis, ideologia...) que els artistes (o els objectes) emeten al voltant de la idea del viatge. L'exposició central es munta amb força peces del fons del Museu de Mataró, algunes bellíssimes, i amb poques peces cedides (una mena d'escultura -Postaler- de Perejaume i una foto mataronina d'Humberto Rivas, per exemple), de gran valor. Aquí tindríem la interpretació del viatge més clàssica: com al·legoria de la pròpia vida, revisitada, vista de lluny, torbada.

Però, també com en l'anteriors ocasions, inclou una sèrie de mini-exposicions temporals dividida en quatre espais amb tres criteris. Una dedicada a les obres del fons dels germans Arenas, una altra a autors mataronins consagrats i les dues darreres a autors mataronins i foranis ...per consagrar, diem-ne.

En aquesta primera tanda, no us decebran. Dels Arenas, han triat els viatges a Itàlia de Jordi, el més acadèmic, que li permet reflectir el Reneixement i Classicisme italià (Florència, Roma), talment la constant d'aquest artista mataroní, enamorat de les proporcions i el virtuosisme que, un cop establerts, permeten però emergir menys contingudament el fervor de la bellesa. Un altre enamorat de la proporció i el Reneixement, Santi Estrany (que acaba d'obrir web), mostra alguna de les seves famoses obres de paisatges urbans de les ciutats europees que ha visitat. La seva estètica cubista, lluny de distorsionar, inclou matemàticament en una mena d'ordre còsmic que ens permet de veure-hi les ombres, les perpectives indissimulades, tot cap el punt de fuga, l'origen i fi de tot. El viatge seria aquí paisatge, conquesta, enyor.

Els dos mataronins joves ens preparen dues interpretacions més. Per exemple, Martí Anson reprodueix aquí en versió small una exposició de fa un temps que alhora reproduïa l'acció artística que consistia en construir una embarcació, per la qual cosa entraríem en el viatge com a objectiu d'una preparació, d'un entrenament previ que, en no poder-se materialitzar, en ser inútil, obté valor en sí mateix. El darrer, Marc Prat, tan sols exposa dos quadres, en escaire. En ells, dos caps de búfal, un a cada quadre, miren a banda i banda de l'extrem. De fet, uns ulls foscos sobressurten de la pell que sembla sempre d'un noble vellut brut, i et miren fixament. Són búfals indis, és a dir, producte d'un viatge, com qui porta un cap de brau per penjar a casa... però reproduïts, interpretats, fragmentats, centrats en aquest ull immòbil, sedentari, que mira el nòmada amb la displicència del que ha avançat un pas més en la civilització. Aquesta és la idea que transmet Prat: Des d'aleshores, i gràcies al sedentarisme, el viatge neix com a passió, com una nova cacera de sensacions per retornar... com un objecte artístic.


* Comentari escrit per a la revista Valors (novembre 2007) en versió original, la versió publicada és aquesta.
· Foto: Una de les obres de Santi Estrany (de TribunaMaresme.com) i les dues peces de Marc Prat (foto: Marta Teixidó)
·
Ca l'Arenas és al C. Argentona 64, de Mataró. La temporada "Roda el món. El viatge" hi serà fins el 14.09.2008. Ha començat amb les exposicions Tràveling circular (fins 14.9.08), Jordi Arenas. Itàlia: inspiració i model i Santi Estrany. Ciutats d'Europa (fins 16.12.2007), Marc Prat: Transhumàncies i Martí Anson: Fitzcarraldo (fins 11.11.2007).
· Post de Marta Teixidó
·
Crònica de Vern Bueno a capgros.com amb Jordi Carrión de guia
· Post de Pere Pascual

:

Publica un comentari a l'entrada