dilluns, de novembre 12, 2007

Participació ciutadana *

Avui culminem el primer treball d'aquest procés, el de recollir les aportacions sobre la reforma dels instruments municipals de participació, amb represnetants de les entitats i dels que sou gruix dels components dels Consells Municipals.
:
Ara és l'hora de la política, de les decisions, amb un estudi acurat de les conclusions entre els companys regidors i els responsables de cada un dels consells municipals, una darrera sessió de la Comissió dels grups municipals, el 20 de novembre, una comissió informativa el proper el 17 de desembre per aprovar al que calgui i, des d'aquell mateix dia, ja es podrà començar a convocar els Consells Municipals.
:
Hi ha un consens general sobre el fet que la democràcia no és només anar a votar cada 4 anys, com a vegades se'ns escapa amb un nou despotisme il·lustrat. Sí, la sobriania i el sufragi universal és el més important, però entre elecció i elecció convé fer, almenys, 3 coses:
  • donar compte del que es va fent
  • establir aliances amb el conjunt d'agents que actuen sobre el mateix àmbit
  • fer intervenir la ciutadania en el disseny de les polítiques anunciades però que cal perfilar-ne la seva aplicació

Per això calen instruments útils (instrument=útil), és a dir, àgils, receptius, veritables transmissors i no encalladors dels fluxos entre administradors i administrrats, àmbits de debat, curosos amb el temps (en fa falta, sempre és un consum de temps participar... però no el tenim tot, cal un dia prendre la decisió), respectuosos amb els rols...

Però també ens convé una societat civil forta. Vull dir que per participar convé que hi hagi associacions participatives, també (per exemple: parlarem de l'acte d'avui a les nostres associacions?), saber treballar en un món en xarxa i global, formada, atenta, cívica, visible (se n'ha parlat als document base sobre la necessitat de visibilitat dels consells), oberta a prestacions...

I, fonamentalment fan falta ganes de participar. Compte: els incentius no sempre són evidents (sovint un interès per associar-se neix a la contra o a favor d'interessos molt particulars, etc...). Però el cert és que la gent vol anar més enllà de l'activitat que es compta amb diners o amb el benefici immediat i personal que reporta (crec que hi ha cert agobio del mercat i les relacions purament basades en l'interès... encara que no podem tampoc respondre amb el tradicional agobio de les reunions).

La participació és un objectiu comú dels que som avui aquí i de molts més. De l'Ajuntament, de la gent que no és en cap associació però té un potencial per descobrir, de les associacions de veïns, de les sectorials, dels partits i sindicats, etc. I tampoc ens hem de fer massa escarafalls: els instruments de participació no són suficients, fins i tot sense instruments és possible la participació. Hem de saber compartir el goig d'ocupar-se dels afers comuns.
:
No sé si hi ha un 'Model Mataró'. Se'n parla força, i bé, especialment fora de la ciutat. La complexitat del nostre model (territori / sector / processos...) és vista com a motl valusoa. de fet, en parlem menys bé els de Mataró que els de fora. També hauríem de cuidar una mica l'atouestima, valorar millor avaluar allò que tenim, consice¡ients que ha estat un model compartit i fet a partir de diverses aportacions. De fet, en pocs municipis hi ha tants canals oberts... omplim-los, ara que en tenim l'oportunitat.

Amb tota modèstia, aquest procés és un pas més en aquesta clara i inequívoca voluntat del Govern en incentivar la participació ciutadana, és a dir, el valor de la solidaritat humana per fer avançar les coses, molt més que si anéssim cadascú per la nostra banda. Us agraïm molt el temps i els esforços i ens comprometem que no hagin estat en va.

* Esquema/resum de la intervenció que vaig fer com Alcalde accidental a la cloenda de la Jornada sobre la reforma dels consells municipals de Participació, dissabte passat.
Foto: Un consell municipal, imatge d'arxiu Ajuntament de Mataró.
:
Publica un comentari a l'entrada