dissabte, d’agost 23, 2008

Corporeïtzar la vida

Propostes d'agost - 23
:
Una de les característiques més rellevants del temps que vivim és l'exaltació del cos i, amb ella, el seu ús per a usos lingüístics: el cos com a metàfora, el cos com a taula d'inscripcions tatuades, el cos com a aparador de joiells, el cos com a centre de la nostra felicitat moldejable, el cos com el mutisme de la vellesa i de la mort (no es recorda que corpori vol dir mortal), el cos com l'únic lloc possible de l'ànima, o com l'únic lloc possible del plaer, el cos olímpic de Pequín i el cos mutilat de Gori, el cos com allò que explorem i explotem a cada segon, el cos com a reclam, el cos com a mirall, ara es despulla ara es vesteix, el cos com la inconveniència (en tumors o pèrdues de vigor), el cos com a pecat o com a salvació.
:
D'aquesta manera, parlem fent-hi al·lusió contínuament. Fins i tot, corporeïtzem allò que quedava en un núvol. Des dels déus olímpics, juganers, fins a les bombes d'Hiroshima, núvol de mort (vegeu The bomb -1968- i Female bomb -1966-, de Nancy Spero).
:
Tot això per recomanar-vos el llibre Poètiques del cos, de Mireia Calafell (Ed. Galerada, Cabrera de Mar, 2006), poemari que guanyà el premi Amadeu Oller fa un parell d'anys. Seguint amb la tònica d'aquests dies, en què no comento llibres, tan sols els recomano i n'exposi algun fragment, aquí en va una mostra.
:

Poètiques del cos que conten
(si les traiem del mutisme)
que hem esdevingut-com a l'origen-
cyborgs autòmats dins la perversa xarxa
dels correus electrònics i les converses digitals:
ara els comiats
arriben en nous formats i les factures en
attachments que no s'obren
-
from jo to tu, from jo?
Es perd allò que importa:
arxius classificats, hores de son,
les lletres dels petons
de comiats sense abraçada.
Tanta precarietat acumulada
a les voreres de la pell,
que no ens podem pensar
d'un mes cap endavant,
tancades dins de trenta metres ridículs,
on s'estrafà la vida,
lluitant per no decaure,
que som a fi de mes
i encara no has comprat
el pa al supermercat
i passen de les vuit: tot és tancat
tret de la nova botiga
amb empleats efímers
que avui, si cal, no dormiran.
No t'angoixis, tranquil·la
a totes hores, és possible gastar

-I shop therefore I am.

(IV, p. 22)

:
(...) traçant divisions inexistents
i un grup seran els homes, l'altre les dones
(es venera el dualisme d'uns gèneres articifials).
(...)
Podries proposar reformar les bases
i distingir la gent segons les pigues de l'escot,
i la fermesa de les natges, la manera de besar,
l'accent a les parpelles, o l'elegància de les mans,
saben que ens transvestim a cada istant.

(V, fragment, p. 24)

:
Pren la cendra dels teus ulls
per recollir els plaers del llit,
ara que saps que hi ha
tantes sexualitats com cossos possibles
(...)

(VII, fragment, p. 27)

:
Escric per a llegir-te. I devorar-te.
Per vèncer la distància que ha imposat l'atzar,
per convertir-te en mot i proposar deliris
amagant-nos del món sota els rellotges
i recitar després els versos
que ens confondran en l'abraçada.

Escric per escoltar-te. I retenir-te.
Pero no hi ets i ja te'n vas.

(I, fragment, p. 33)

:
(...) l'olor dels llençols blancs
recull antologies de carícies
que esclafen l'entrecuix i busquen
l'espai verge de pell que no he besat.

(IV, fragment, p. 36)

:
Publica un comentari a l'entrada