Tancar o obrir les mans

Propostes d'estiu - 6
:

:
Ens regirem les butxaques amb l'esperança
de trobar-hi el so generós d'una paraula,
o potser el dring d'unes claus que obrin aquests llavis
rovellats que ara callen, o qui sap si un plec
de paper amb tot allò que no vam saber dir-nos
a temps, l'abracadabra dels nostres silencis.
A les butxaques, però, només hi trobem
allò que abans hi hem guardat. Així com als ulls
només s'hi troba la llum abans contemplada.
El vent i les gavines esquincen la tarda
de dalt a baix, seguint els fils que en l'aire
deixen els suïcides. ¿I nosaltres, què deixem
nosaltres, incapaços com vam ser d'entendre
que les mans tenen la reversibilitat
dels guants, i que tan senzill és tancar-les com
obrir-les, tan senzill rebre com oferir?
Per això no és estrany que ara el tacte se'ns ompli
de sofre, se'ns ompli de dits tristos que busquen
morir lluny de la pell, lluny de les cantonades
deshabitades de l'ànima, de les nostres
ànimes, pobres del que mai no vam tenir.

Gemma Gorga, "Pobresa", a El desordre de les mans, Pagès ed.; Lleida, 2008 (2), p. 35. Foto: Gemma Gorga (Icat.fm).
: