:
:
Sens dubte, la millor exposició (vegeu web) que aquests dies es pot veure a Barcelona és la que us recomano avui. El Museu Picasso de Barcelona ha volgut ensenyar la sèrie que l'artista malagueny va pintar durant la segona meitat de 1957 dedicada a Las Meninas, a Canes. I ho ha fet acompanyant-la tant d'obres que ajudin a la contextualització del quadre de referència, obra de Velázquez, que rau al Museu del Prado, a Madrid, com -especialment. de la intensíssima producció artística, especialment a partir de Goya però sobretot a la segona meitat del segle XX, que ha generat la seva 'revisita' constant. Entra d'altres raons, la mostra és rellevant pel munt d'obres exposades i per la seva alta qualitat. Poques vegades ho podrem veure reunit. La mostra és repartida en vàries sales a partir de les següents idees: Reines i infantes; Velázquez: un referent per a Picasso; Variacions s. XX: iconografia; Variacions s.XX: l'espai; Variacions s.XX: el reflex, un espai de lectura i un parell de peces de vídeoart. Així, l'obra mestra de l'artista sevillà de la cort de Felip IV i una de les millors obres de la pintura universal, desplega un tast de les seves múltiples possibilitats sensorials i interpretatives. La multiplicitat de punts de vista, el mestratge artístic, el tractament de les figures, el simbolisme polític, la pròpia reflexió sobre l'art, la concepció de l'espai i un munt de qüestions s'esdevenen després de l'impacte que té qualsevol en veure'n l'obra.
Picasso, podríem dir, reprèn l'impacte que havia causat l'obra en els artistes després de Goya, que ja l'havia impressionat (penseu que Les Meninas formaven part de les estances reials i la seva projecció pública no és sinó molt posteriorment) i ho fa gairebé tocant tots els aspectes descrits, jugant amb les imatges que l'impactaven i redescobrint cada una de les impressions que li causava. El 1966, un text de Michael Foucault dóna un nou impuls intel·lectual revisitant les interpretacions que ja fins aleshores havien començat a ser objecte d'estudi. Podríem dir que des d'aleshores fins ara, la reflexió sobre Las Meninas i la seva interpretació ha esdevingut tot un tema assagístic, amb centenars d'estudis i diverses escoles.
Justament aquests dies estic llegint un llibre que recull alguns d'aquests assaigs (una part del de Foucault també), amb la participació d'alguns dels millors especialistes mundials. És una reedició de Siruela de 1995 publicada l'any passat i porta per nom Otras Meninas. Us asseguro que m'ho estic passant molt bé i que és una molt bona lectura d'estiu, que por coordinar-se amb una visita imprescindible a aquesta magnífica mostra.
- L'exposició Oblidant Velázquez. Las Meninas és al Museu Picasso (Montcada 15-23, Barcelona) fins el 28 de setembre de 2008
- Crítica de J. Casamartina a El País, aquí.
- Il·lustracions: Plató buit, fotograma de la producció "89 segons a l'Alcázar" d'Eve Sussman i The Rufus Corporation. Foto: Benedikt Partenheimer per a The Rufus Corporation / Las Meninas, de Pablo Picasso (Canes, 2 d'octubre del 1957) Museu Picasso, Barcelona / Las Meninas. Nuevo México (1987) de Joel-Peter Witkin (cortesia de l'artista).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada