dilluns, d’agost 04, 2008

Cosir papers

Propostes d'agost - 4
:
Die wahre Grösse der Hände ist in ihrer Geduld
("La veritable grandesa de les mans està en la seva paciència", Elías Canetti, Massa i Poder)
:
:
Mig Mataró, i suposo que mitja Catalunya, és a Nova York de vacances. Per alguna cosa ha de servir un euro tan alt. Els envejo, però un dia em venjaré retornant-hi (hi he estat físicament una vegada i en somnis -o en cinema, que és el mateix- milers). Mentre tant, si em llegeixen o si us truquen, recomaneu-los que s'acostin a la Corcoran Gallery on exposa la valenciana Elena del Rivero.
:
Del Rivero, resident a la ciutat dels gratacels força temps, va trobar-se pols i, sobretot, papers esmicolats en tornar al seu estudi prop de les Torres Bessones després de la seva destrucció. Un lent procés de tractament de cada un d'aquests trossos, cadascun del qual incloïen informació de la vida segada aquell fatídic 11 de setembre, i una posterior 'recosida' en una mena de cortines que omplen les sales d'aquesta prestigiosa sala novaiorquesa.
:
L'obra de Del Rivero, de qui vaig tenir referències fa poc per una amiga artista, impressiona per la delicadesa del tractament que hi aplica, aparentment desordenat. Com Penèlope, cus i descús per enganyar-nos una mica. No pot refer la vida segada, ni refer els esdeveniments truncats, però en llur recosida sembla reconciliar la vida amb la mort abrupta, tan incomprensible, tan difícil. Impressiona, dic, el temps que hi dedica, la cura que hi posa, el procés d'arrecerar el que és dispers (casa -home-, i cant -chant-, com l'ordre còsmic davant el caos -atemptats-), el llenguatge que va descobrint-se en aquesta mescla impossible de materials... I la idea que fa un vestit per despullar-se, talment com els hàbits blancs de Zurbarán, també delicats i tràgicament vius com els trossos de paper que ens ocupen. Recosits amb la nostra vida diària, també lenta i delicada, l'única que uneix la casa amb la intempèrie, el cant amb el tro infernal.
:
Foto: Una peça de Home, A Chant, d'Elena del Rivero. Autor: Aimee Anthony. A sota, detall d'una altra. Corcoran Gallery
:

2 comentaris:

Jordi Pedret ha dit...

Benvolgut Ramon,

fa un parell d'anys vaig tenir la sort de veure una exposició seva a l'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern) i et ben asseguro que val la pena.

Em temo que més de mitja Barcelona és a Nova York, jo - com tu - ja hi tornaré en un altre moment.

Una abraçada,

Jordi Pedret

Ramon Bassas ha dit...

Jordi
Quina sort.
A mi em queden algunes coses per veure i d'altres per reveure.
Una abraçada, doncs