:
:L'agost també és temps de sopar a les cases, cases desconegudes amb algunes cares desconegudes. És temps de descobrir en aquestes cases terrats i balcons amb una mirada original i fantàstica de la ciutat i els seus racons, nous o vells, vistos des de dins de les cases, des de dins de les illes. I temps de confiar a les estrelles i a la beguda (semblem una secta anti-vici: buidem tot l'alcohol de la casa) que ens donin el bri de llum que ens cal per entrar en aquesta fosca càlida, pròpia per confidències i acudits, per l'enyor i el gaudi.
:
Els sopars llargs són com les parades els viatgers errants, com les posades dels camins. Fugen de la por, potser, o dels problemes, o just per haver-los resolt i ens trobem a la ciutat que ens fa feliços, que els obre el cor més que no pas a tu, oriund. I arriben 'lleugers d'equipatge', amb la desimboltura de la llibertat i fan que aquí on som, envoltats d'estrelles i algun coet, i algun avió, veiem com dansa el món i ens convida a acompanyar-lo.
:
És tard i riem: en català, 'hay que recogerse' seria 'fem un pensament'? Que rar, el llenguatge.
:
2 comentaris:
Rar i bonic, com la nit estrellada, la ciutat de tots i el beure entranyable que reforça l'amistat.
Vladimir,
Efectivament. A veure quin dia en muntem un. Tu porta el vodka.
Publica un comentari a l'entrada