diumenge, de març 15, 2009

Remo Bodei i les passions (2)

Raó i Quixot

Sóc partidari de la Il·lustració, tot i que la del segle XVIII tenia límits, ja que partia d'una idea triomfalista de la raó. En èpoques posteriors se'n van manifestar els límits: la història es va mostrar com una realitat molt més complexa del que la raó podia comprendre.

El límit de la Il·lustració és el seu excessiu voluntarisme i moralisme. Aquest límit es constata en la història recent, per exemple, en el fracàs dels Estats comunistes que va comportar l'oblit de la idea d'igualtat i l'imperi del mercat i la llibertat.

Entre el Quixot i Sancho Panza hi ha un camí intermedi: Sancho Panza és el signe de l'acceptació del que passa, no té ideals, i el Quixot viu en els seus ideals. Amb això Cervantes mostra que hi ha una bogeria que consisteix a desitjar el que no és permès per la realitat, però que aquesta bogeria no és altra cosa que el revers de l'acceptació passiva del món. Entre l'acceptació passiva del món i la voluntat de canviar-lo sense conèixer-lo, de veure en els molins els gegants, hi ha una diferència que és important.

Raó i saviesa

Les promeses que fa la política consisteixen a dir que, si hi ha igualtat, els fills tindran èxit. La política esdevé d'aquesta manera una forma de gestió de les desil·lusions.
La raó pertany al saber de les coses, a la ciència. La saviesa és més aviat una actitud moral, d'equilibri de l'ànima. És el que els grecs en deien phronesis, que es tradueix per "prudència", però que amb el temps s'ha convertit en una cosa semblant a la cautela.

La raó té una regla de ferro, mentre que la saviesa és de plom; és a dir, s'adapta a les circumstàncies. Hi ha necessitat de ciència i de raó en els casos en els quals necessitem la precisió a priori; hi ha saviesa en tots els altres casos.
:
La religió catòlica ha estat important a l'Europa de l'Est per enderrocar el comunisme, però té més dificultats per ender­rocar el capitalisme. Estic a favor d'una visió laica de la religió. La laïcitat es pot definir molt fàcilment en termes evangèlics, ja que consisteix a donar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.

:

Remo Bodei, extractes d' una entrevista de Daniel Gamper a Barcelona metropolis (tardor 2008). Els títols són meus

Il·lustració: Gustave Doré.
:

Publica un comentari a l'entrada