dijous, de març 12, 2009

Contra qui dubtarem?

L'actor cultural avui ha de ser abans de tot un perfecte tafur de les relacions públiques. Ens hem quedat sense instruments d'intermediació (...).
:
I, tanmateix, heus aquí aquests coratjosos voluntaris del culte a la cultura: es busquen perquè es necessiten; seuen junts perquè així es fan companyia. Però l'heroi solitari no té gaire futur en una ciutat que ignora el sòl per volar cap al consol. Els cafès culturals han desaparegut per la pressió de les ordenances municipals. Els ateneus es configuren com a petits conservatoris d'una cultura geriàtrica. El cap de setmana en una llunyana segona residència és el nou Parnàs on la creació es forja sense cap mena d'esperança.
:
Si les idees sorgeixen del dubte: contra qui dubtarem? Probablement, caldrà morir perquè algun dia deu persones voluntaristes portin allí, com deia Gil de Biedma, els nostres versos, per explicar-los. I nosaltres, els mercenaris dels mitjans de comunicació, hi serem per fer la feina bruta de decidir qui ens és més simpàtic i per renunciar a la comprensió de la cultura difícil. L'obra? Això no importa. Més important que no pas pensar, escriure, compondre, és vendre, donar justificació a l'edició i elevar a la categoria de joies el que no sol ser més que una barata quincalla que dignifica els xerraires sense perdre cap neurona en l'esforç
.
:
Foto: Seu del Col.legi d'Arquitectes © Albert Armengol
: