A El Tot Mataró d'aquesta semana hi ha una breu entrevista a Joan Antoni Ciller, un home d'una vitalitat impressionant que vaig conèixer fa uns anys. Coneixia, de fet, el seu oncle, l'Alfonso, un vell militant socialista que va morir fa un any. L'entrevista explica una mica quina ha estat la seva trajectòria, dedicant-se a entrenar al futbol durant molts anys, i molts èxits, i recuperant una vella afició pel teatre, després, que l'ha portat a diversificar l'activitat d'Epma, l'entitat a la que ara dedica molt bona part del seu temps. "Vaig passar del futbol a la cultura", resumeix. No hi ha diferència, em temo.
:
Aquesta vida dedicada als altres, a fer millor la vida dels altres, em sembla exemplar. La tasca que fa aquest senyor, i tants i tants com ell, és importantíssima en una societat que només ens és útil si sabem fixar ben fort els lligams de la xarxa, si sabem extreure els uns dels altres les nostres possibilitats, si construïm des de nosaltres mateixos aquella convivència que reclamem del món, si ens ho passem bé fent-ho. Ja sé aue alguns diran que ara m'ho faig venir bé, però això també és socialisme, això també és 'fer política', és a dir, fer útil la vida comuna, canviar-la per fer-la al servei de la gent i no al revés, procurar el desenvolupament personal més enllà de les possibilitats econòmiques. Gràcies, Ciller.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada