dimarts, de juny 09, 2009

Autoritat i acadèmia

No us perdeu l'entrevista [aquí] al professor maresmenc Gregorio Luri a DiariMaresme.com, en la que parla del seu llibre L'escola contra el món (La Campana, Barcelona, 2008) i el que diu coses tan atinades (i no solament del món de l'ducació) com aquestes...
:

L’autoritat dels continguts i la del mestre van de la mà. Si es juga amb l’una es juga amb l’altra. I es juga amb totes dues alhora quan menystenim l’objectivitat del saber, perquè llavors restem rellevància als continguts. A alguns mestres, però, sembla repugnar-los la idea mateixa de la submissió a una disciplina, com si tota submissió suposés una claudicació dels moderns ideals democràtics. Tots sabem, però, que als nens els agrada, i molt, aprendre coses, i no solament aquesta fantasmagoria de l’aprendre a aprendre que ningú no sap exactament en què consisteix... com ningú no sap tampoc en què consisteix exactament la idea complementària d’ensenyar a ensenyar. Cada ciència té la seva pròpia coherència que ha de ser respectada tant en l’exposició dels seus continguts com en l’apropiació del seu saber.

(...) La pedagogia contemporània s’ha deixat influir en excés per les filosofies irracionals que celebren l’expressió, la immediatesa de la sensibilitat, l’activitat, la intuïció, la inspiració, la creativitat, l’autonomia, la subjectivitat... Podríem fins i tot proposar una analogia entre les històries contemporànies de la pedagogia i de l’art. En tots dos camps ens trobaríem amb un creixent desprestigi de l’academicisme amb la ben intencionada confiança de que el rebuig del canon permet l’obertura del joc lliure de l’esperit, de les emocions, de l’espontaneïtat creativa de l’artista. La crisi de l’experiència estètica tradicional es correspon, fil per randa, amb la de la pràctica pedagògica tradicional.

:
Publica un comentari a l'entrada