dimecres, d’octubre 21, 2009

Catalanisme plural vs. independentisme

Fa dies el diari Avui publicava un interessant article de Lluís Foix en el que, a rel del cas Millet i de la reacció d'Àngel Colom (CiU) un cop es va saber que la seva fundació havia rebut fons del Palau de la Música, indaga sobre l'empobriment del catalanisme ara que sembla reduït a l'independentisme, fet del que ja n'he parlat alguna vegada (aquí i als enllaços que hi conté).
:
Aquí us en deixo uns fragments:
:

NO PODEM CAURE EN LA PARADOXA que consisteix a mobilitzar la gent únicament en favor de la causa de la nació, excloent la causa de la llibertat. (...)

SEMBLA QUE SI NO ETS INDEPENDENTISTA, si no te'n vols anar d'Espanya, ets un català sospitós. Fins fa ben poc la distinció es feia entre nacionalistes i no nacionalistes. Ara ha aparegut el nou concepte de sobiranisme que ha de portar a la independència. Ja no interessa el finançament, l'Estatut o la sentència del Tribunal Constitucional. O independència o res.

NO SÓC CONTRARI A LA INDEPENDÈNCIA sempre que sigui la voluntat majoritària del poble català. Tampoc sóc contrari al nacionalisme com el dels Estats Units, que és un paraigua que aixopluga tots els que per pròpia voluntat se senten nord-americans. (...) Les nacionalitats, deia Prat de la Riba, tendeixen a tenir un Estat. Només cal que per iniciar aquesta empresa prenguin consciència del que són. (...)

PERÒ EL CATALANISME POLÍTIC no és unitari respecte a la independència. Manllevo un altre comentari de Rafael Jorba quan diu que el "catalanisme no només no ha estat sinònim de nacionalisme català, sinó que s'ha enfrontat al nacionalisme espanyol. Ha defensat un projecte plural d'Espanya diferent del pensat i, sovint, imposat des de Castella (...)".

:
Publica un comentari a l'entrada