dimecres, d’octubre 28, 2009

Hipocresia o caritat

Ahir dimarts vàrem atorgar la medalla de la Ciutat que, per unanimitat, l'Ajuntament havia concedit a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül de Mataró. Va ser un acte emotiu, carregat d'agraïments, desacomplexat (va haver de ser l'alcalde qui va recordar que el que mou les germanes és el seu compromís cristià), de retrobament i d'alegria, l'alegria dels que se saben posseïdors d'una riquesa més gran que la que enlluerna a tants (i de la que en aquests dies assistim a revelacions indignants).
:
Sobre aquest atorgament en vaig parlar a l'abast aquí, on finalitzava amb aquesta postil·la:
:
Em permetreu una breu intervenció política per dir que sí, que tots els grups municipals de l'Ajuntament van donar recolzament a aquesta petició. Fins i tot aquells que, com el cap de grup de CiU, a banda de no saber què era la Fundació Sant Joaquim, va negar-se a votar a favor -el seu dia- dels arranjaments que l'empresa municipal PUMSA va feren aquesta Fundació per reallotjar les religioses, la casa de les quals va ser adquirida per la societat, amb l'argument que "una empresa municipal no ha de fer coses com aquestes". Ara compleix amb els tòpics de les lloances. Pura hipocresia.
:
Bé, doncs dimarts vam poder visitar les obres esmentades (vegeu nota, Capgròs i El Punt), que consisteixen en l'adaptació de dues plantes del casal on s'alberga la Fundació sant Joaquim (amb més feina que mai, per desgràcia), on hi ha habitacions, cuina, una capella, sala d'estar, etc... amb un cost 215.000 € repartits a partis iguals entre l'empresa municipal PUMSA i la propietària de l’immoble, la pròpia Fundació Sant Joaquim, a canvi d’alliberar l’antic habitatge de les Filles de la Caritat. Aquest altre immoble serveix ara a PUMSA per reallotjar una família afectada per un procés urbanístic.
:
Però no n'hi haurà prou mai per agrair la tasca de donació absoluta que un grup de dones que -i així entenen que és la felicitat- han decidit fer del servei als pobres allò que dóna sentit a la seva vida. Alhora que en resol moltes, de vides. Els que vivim la ciutat bé que ho sabem.
:
Foto: Lluís Martínez, El Punt.
:
Publica un comentari a l'entrada