divendres, d’octubre 16, 2009

La reconciliació

Demà dissabte, al sopar d'inici de curs del PSC de Mataró, farem -entre d'altres coses- homenatge a tres veterans socialistes. Com és habitual, el seu testimoni queda recollit en un llibret que lliurarem als assistents. Amb motiu dels setanta anys -enguany- de l'acabament de la Guerra Civil, l'historiador Ramon Salicrú (foto) ha preparat un molt ben documentat i valuós article [aquí] sobre com es concretà, especialment en el camp dels vençuts, aquest final de la Guerra qu ell -de fet- qüestiona.
:
Us recomano que el llegiu de dalt a baix. Així podreu arribar a l'apartat final, que ell titula L'hora de la reflexió, que em plau de reproduir-vos a continuació, donat que l'he trobat encertadíssim. Com a complement, us recomano també la lectura de la notícia [a TotMataro.cat, aquí]de la conferència, ahir, de Joan Giménez a l'Ajuntament (amb motiu de la Setmana Tràgica), que també en parla, d'això, tot reivindicant la figura de l'Alcalde Josep Abril (acte al que no vaig poder anar). També la reflexió que el seu dia vaig penjar aquí mateix del tercer historiador local d'avui, Josep Puig Pla [aquí]. I potser també el darrer article a capgros.com de la mestra Dolors Fernàndez [aquí]. Aquí va el fragment d'en Ramon:
:

La distància en el temps permet avui analitzar les causes, els fets i les conseqüències d' una guerra que –tots hi estem d'acord- mai s' hauria d' haver esdevingut. El mateix pas del temps, que es mostra inexorable, fa que molts de dels qui visqueren els enfrontaments o que en reberen les conseqüències, hagin ja traspassat, sense haver pogut en molts casos posar al descobert tot un cúmul de vivències personals i de sentiments propis, ara ja del tot irrecuperables.

Les generacions subsegüents, amb un mínim d' intencionalitat, poden quedar exemptes de l' apassionament directe amb el que aquells fets es van viure, amb una certa –encara que mai absoluta- objectivitat. Objectivitat que mai es pot confondre amb neutralitat, ja que en la història i en la vida actual de cada dia, la neutralitat és pura entelèquia, essent com som els éssers vius portadors d' un cúmul d' influències que ens han estat aportades, tal vegada sense adonar-nos-en.

Tots els llibres tenen els seus fulls, les seves pàgines. I cada pàgina, les seves dues cares. També el passat exigeix una doble lectura tenint en compte aquesta doble realitat que no es pot obviar. I si per les raons polítiques conegudes se'n ha entestat fer veure primordialment o gairebé un únic vessant -el dels vencedors de la contesa- ara, amb la recuperació de les llibertats i afermada la democràcia, resulta poc menys que obligat revisar pertinentment i crítica els fets succeïts, pensant sempre en el bé de les generacions que pugen. La llei de la Memòria Històrica hi pot contribuir però sobretot la obstinació per a restituir veritats.

Escric aquestes ratlles en uns moments en què s' ha fet pública la intenció de la jerarquia de l' Església de procedir a la beatificació del Dr. Josep Samsó i Elias, en dates properes. I poques setmanes després de la publicació de l'edició de dos llibres fent referència a la figura de l' anarcosindicalista Joan Peiró i Belis. Dues figures clarament representatives, a Mataró, de les dues faccions que s' enfrontaren en aquell nefast període 1936 al 1939.

Els mataronins, amb tolerància i equanimitat, tenim ara al nostre abast fer possible la definitiva reconciliació entre els successors els dos bàndols, sense haver de claudicar de cap dels valors que, des de les múltiples ideologies, s' intentaven defensar aferrissadament. I els socialistes d' avui, tenint present que moltes de les guerres tenen el seu origen en les desigualtats econòmiques i socials i en l' absència de llibertats individuals i col.lectives, tenim -a més- el deure inexcusable de treballar sense pausa per l' assoliment d' una societat més digna, més justa, més igualitària i més fraternal, eliminant així de socarrel les causes reals que possibiliten tots els enfrontaments entre els
humans.

Per a posar en definitiva el veritable punt final d' una guerra que –com totes les guerres- mai hauria d' haver començat.

:
Publica un comentari a l'entrada