:Potser és el Romanticisme el moviment que consagra el mite de l'artista com el coneixem avui. Taumaturg de realitats infranquejables que porta fins l'hermetisme i l'absurd. Confusió entre vida i obra el cost de la qual rau en la primera, indefectiblement. Passió absoluta per l'art que no exclou egolatries i obsessió pels diners, especialment en la fase industrial del mite. I, tot plegat, rau en una visió tan sacralitzada de l'art que porta a dues reaccions: o al seu ridícul quan el significat es demostra absent o a fixar-se en els envoltoris (els nous museus fashion) més que no pas en l'interior.
Malgrat tot, conec un artista romàntic, en Jaume Simon, que ha decidit anar a la seva i que sembla no haver emmalaltit. Enlloc de lamentar-se en mil excuses o perseguir com un babau el reconeixement oficial, tira pel dret. Crea, que és per això que va decidir ser artista, treballa i viu no pas de l'art. I ha decidit muntar un Museu d'Art Contemporani de Mataró, el MACMA. Ho ha fet a internet, al Facebook on, per entrar-hi -això sí- t'has de fer amic. Ja us dic que és ben fàcil, però.
Ell ja hi té ubicació física triada, el posaria a l'antiga Presó de Mataró, un vell edifici modernista d'Elies Rogent (modernista però sense floritures), que fou el primer edifici panòptic d'Espanya, per la qual cosa minimitzava els costos de vigilància amb el màxim de vigilats possible. La pela també és molt creativa, quan falta.
De manera que ja hi té més de cinquanta obres exposades, donades generosament, els personatges de les quals són observadors del seu imaginari museu. A través d'elles, entrem al món de Simon, que ja compta amb una envejable trajectòria, especialment en l'escultura, i que algun dia caldrà estudiar a fons. L'etapa actual, colorista, clara, revisitant influències sense cap complex, fascinada pels objectes més bàsics -i les formes més bàsiques, potser- i el seu potencial, frec a frec amb la poesia, dedididament reflexiu i festiu, és -potser- del millor d'aquesta llarga travessia que Internet ens aflora, després de molts anys de romàntica foscor.
Malgrat tot, conec un artista romàntic, en Jaume Simon, que ha decidit anar a la seva i que sembla no haver emmalaltit. Enlloc de lamentar-se en mil excuses o perseguir com un babau el reconeixement oficial, tira pel dret. Crea, que és per això que va decidir ser artista, treballa i viu no pas de l'art. I ha decidit muntar un Museu d'Art Contemporani de Mataró, el MACMA. Ho ha fet a internet, al Facebook on, per entrar-hi -això sí- t'has de fer amic. Ja us dic que és ben fàcil, però.
Ell ja hi té ubicació física triada, el posaria a l'antiga Presó de Mataró, un vell edifici modernista d'Elies Rogent (modernista però sense floritures), que fou el primer edifici panòptic d'Espanya, per la qual cosa minimitzava els costos de vigilància amb el màxim de vigilats possible. La pela també és molt creativa, quan falta.De manera que ja hi té més de cinquanta obres exposades, donades generosament, els personatges de les quals són observadors del seu imaginari museu. A través d'elles, entrem al món de Simon, que ja compta amb una envejable trajectòria, especialment en l'escultura, i que algun dia caldrà estudiar a fons. L'etapa actual, colorista, clara, revisitant influències sense cap complex, fascinada pels objectes més bàsics -i les formes més bàsiques, potser- i el seu potencial, frec a frec amb la poesia, dedididament reflexiu i festiu, és -potser- del millor d'aquesta llarga travessia que Internet ens aflora, després de molts anys de romàntica foscor.
:
* article publicat a la revista Valors (oct. 2009)
:
2 comentaris:
La Fundació M.A.C.M.A. ; agraeix al Ramon Bassas el seu escrit.
Jaume
Dóna'ls records :)
Publica un comentari a l'entrada