Aquest estiu passat va coincidir que vaig veure la pel·lícula Madres&hijas (Rodrigo García, EUA, 2010) i vaig llegir el darrer llibre de John Irving, L'última nit a Twisted River (Ed. 62, BCN 2010, vegeu anàlisi aquí), ambdues coses molt recomanables, per cert. Una idea comú del film i del llibre és el rol de fil, de cadena imívoca, que estableixen bé les dones, en el primer cas, o bé els homes, com una mena d'existència vertical, de columna, mentre que les seves parelles gairebé són circumstancials -importants, sí, almenys en el cas d'Irving, però no centrals), més aviat horitzontals, tranversals, com la decoració de la columna.
Sens dubte, sospito que en la cosmovisió que es forja en la societat actual, en crisi profunda dels llocs de transmissió i socialització com a tals (família, església, classe, sindicats, parits, etc...), sembla emergir un nou estadi de fidelitats fortes, de transmissions fins i tot més enllà del contacte (en el cas del film) atribuïts al vincle de sang que s'estableix (en plena època d'igualtat sexual) en un dels sexes, en un dels rols de procreació. Enmig una desconfiança creixent de la cultura que assegurava aquest paper de transmissió de la identitat i del coneixement, busquem refugi en la natura. O davant dels vincles febles, en reivindiquem de més forts.
Un darrer apunt, a propòsit. Els vincles forts no exclouen els sacrificis, ben al contrari. Pares i mares han d'aprendre a fer-ne, descobreixen que llur funció no és cap joc. Una d'elles, ho fa just abans de donar el seu fill en adopció, una altra ho fa en el moment que queda embarassada i opta per no avortar, fet que és posat com a primera opció per l'asèptica ginecòloga. S'agraeix una lectura positiva de l'esforç, de la contingència desfavorable com a repte, de la descoberta de les possibilitats de la vida just abans que comenci o quan és (literalment) embrionària. En el llibre passa quelcom semblant. S'agraeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada