dissabte, de setembre 11, 2010

Independentisme ulcerós

Una de les característiques de la deriva independentista d'una part del catalanisme (i, crec jo, per tant, de l'intent de supressió del caràcter transversal -nacional- de la proposta catalanista) consisteix en haver fugit de les 'ideologies amables' i més complexes, allò que Obiols en deia les semi-ideologies (socialdemocràcia, democràcia cristiana...), a les més agressives i simples. D'una banda, el pol "revolucionari", absolutament minoritari però clau en la instigació i promoció de l'altre, i el pol del liberalisme salvatge, amb la contradicció que essent una mena de pseudoanarquisme postmodern, tots dos reclamen un Estat nacional, aquell invent del segle XIX que no serveix per resoldre cap dels problemes reals que tenim...

Antoni Puigverd, a propòsit de l'afer Tremosa, el descriu així a La Vanguardia de divendres: "Un liberalismo que debe más al dudoso Carl Schmitt que a Isaiah Berlin. El liberalismo humanista reconoce al otro como parte imprescindible del ágora, pero esta versión agresiva del liberalismo niega el pan y la sal al adversario, convertido en enemigo. Es un liberalismo con úlcera de estómago. La misma úlcera que traduce el rostro de Aznar reaparece en el exabrupto de Tremosa", diu, tot i reconeixent -d'entrada- les capacitats intel·lecturals de l'eurodiputat i, per tant, explicant que no hauria de ser habitual en una persona així aquesta sortida de to. Excepte per aquestes raons.

"Jordi Pujol", diu Puigverd, "alimentó, junto al viejo PSUC, el catalanismo de posguerra. Un catalanismo cuyo renacimiento podríamos situar en 1947, en Montserrat, cuando Josep Benet consiguió el primer acto de reconciliación entre los catalanes de uno y otro bando de la guerra. Una parte de la nueva generación de CDC (y de los nuevos independentismos) cree superada aquella transversalidad. Cierto: el resto de los partidos catalanistas se aliaron para expulsar a CiU de la Generalitat, pero el resentimiento histórico y este liberalismo de úlcera de estómago que expulsa del ágora catalana al adversario no sé si ayudarán a reconstruir el pal del paller que CiU necesita para regresar. Precisamente, el fracaso de la experiencia tripartita arranca de su incapacidad para integrar elementos del pujolismo vencido. Aquel defecto parece rebrotar ahora en algunas zonas de CDC. La hegemonía no se recupera humillando al rival, sino salvando una parte de su legado".

Publica un comentari a l'entrada