dimecres, de setembre 01, 2010

El fil d'Ariadna

:
Ningú no sap massa bé què va originar la creació d'aquest estrany artefacte, segurament ja en el Neolític com demostren les troballes arqueològiques a Galícia. Diuen que potser pretenien conèixer el trajecte de les estrelles, és a dir, de comprendre el cel. Dèdal, refugiat a Creta, inclou el laberint entre els seus múltiples invents, que permet a Teseu d'abatre el Minotaure (salvant-se també pel fil d'Ariadna), però on el propi constructor hi és confinat, fugint amb un nou artilugi que no evita la mort del seu fill, Ícar. Però n'hi ha arreu, a l'Edat Antiga de la nostra civilització: els egipcis, els etruscos, els grecs. Les cultures celta, germànica i romànica enllacen la simbologia de la creu amb aquests accessos entre protectors cel centre (M. Eliade) o -pel contrari- allunyadors i creadors de l'inconscient (P. Diel). Fascina els constructors de catedrals (en algunes, especialment al Nord de França, encara se'n conserven a les naus centrals) i sembla que inspiri els urbanitzadors medievals, on encara avui podem experimentar-hi sensacions laberíntiques. Fa un gir al Reneixement, amb la perspectiva i més tard, amb els girs que no duen enlloc. I l'home modern, gràcies a la proposta del Romanticisme (Piranesi, Escher), reviscola els laberints a l'hora d'expressar el seu desordre intern, la presó diabòlica de l'home, la seva angoixa tancada front el món obert, etc. I així fins avui, on diverses expressions artístiques ens proposen veure, fins i tot viure, aquesta experiència: parlo dels jardins amb laberint (Horta), de la literatura (Kafka, Eco, Dürrenmat) o del cinema (Kubrik, Welles...), per exemple.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ens proposa un viatge com el que he descrit, més o menys, als que hi afegeix maquetes, videos, quadres, escultures, jocs, reflexions, invents (la relació entre un formiguer i un laberint, on pereixen 'en directe' unes abnegades formigues que encara no han prohibit), reflexions (“la imaginació serveix per sortir de casa, la memòria per tornar-hi”), exemples diversos de la capacitat humana que es desplega al voltant d'aquest mecanisme d'origen -i final- misteriós. Artefacte que ens inquieta, sobretot, perquè el caos i el desordre té una aparença formal d'ordre. Talment és el paper de la cultura, de fet.

Artísticament (tampoc l'objecte de l'exposició és artístic, però), la mostra no presenta peces ni autors rellevants, abocada com està a exemplificar. La bellesa d'algunes ill·lustracions de llibres antics sembla compensar aquesta mancança, omplerta amb alguns autors més contemporanis. En tot cas, interessa més -crec jo- per la capacitat suggeridora (també artística) dels nous mons de l'experiència laberíntica (no ho oblidem, és interior), així com l'ambigüïtat de les formes perfectes, de manera que ens permetin interpretar a una nova llum algunes de les peces que ja coneixem, com un nou fil d'Ariadna al laberint de Creta. Jo -mataronista com sóc- hauria proposat fer-ho amb l'obra de Marc Llacuna o amb la sèrie de laberints que, ja fa uns anys, ens va obsequiar en Josep Mª Codina.



Article per a la revista Valors (setembre 2010)
Per Laberints és una exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, Montalegre 5, Barcelona) oberta fins el proper 9 de gener.
Foto: Laberint d'Horta, Barcelona, per Camil.
Publica un comentari a l'entrada