dimarts, de desembre 07, 2010

El pòquer de la Immaculada Concepció

:

Demà dia 8 és el dia de la Immaculada Concepció, de manera que no us demoreu en felicitar totes les que fan el sant amb un estol de noms que no són ni Immaculada ni Concepció ni molt menys les dues coses juntes. I que són moltes. Dit això, us recomano el text d'un comentari a un post de Maria Escalas sobre la Immaculada Concepció (aquest dogma tan estrany, ell en sí mateix i pel fet de ser dogma) que va fer una tal Judith. Diu així:
:
Hola Maria,
:
Estic un any vivint a Boston i , per sort, he anat a parar a una comunitat que ens ha acollit molt bé.
:
El dia de la Mare de Déu d'Agost l'homilia feia així:
:
"Qui no ha jugat mai al pòquer? Guanyar o perdre no depèn de les cartes que et toquin sinó de com les jugues. La vida és com una partida de pòquer. (...) A Maria li van tocar unes cartes molt dolentes: primer se li apareix un àngel i li diu que quedarà embarassada sense home i sense estar casada...com ho devia viure en aquella època si encara ara ens escandalitzem de les mares solteres?...li toca parir amb els animals, enmig la porqueria...l'amenacen que li mataran el fill...(...) i quan el fill es fa gran i ja pot descansar de la tasca de mare, el fill li diu que ara ell ha de fer la feina que li demana el seu pare de debò (qui?!)...i a sobre li demana ajuda!...no entèn el fill, ell renega d'ella com a mare i al final ha de veure com el maten (...) Les cartes que li van tocar a Maria van ser molt dolentes, però les va saber jugar tan bé que el resultat és Jesús, és el cristianisme, l'humanisme, som nosaltres. Maria va guanyar la partida, la vida"
:
Se li pot afegir a la meva traducció abreujada un to americà de venedor de cotxes i encara queda curt. Gairebé ofenia que tota la feina de Jesús era per la bona partida de Maria...però, és clar, és que el Father Peter pertany a la congregació dels Oblates de la Virgin Mary.
:
Em va agradar molt la seva versió dels fets, certament contrastant amb la imatge submissa i passiva que sovint interpretem.
:
Petons,
:
Judith
:
Foto: Imatge d' El buscavidas (1961)
:

2 comentaris:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Sí, a mi també em va agradar molt aquest comentari. El vaig trobar molt interessant. El que no entenc com un any després hi penses, suposo que el vas programar, oi?
(Saps què passa? que ara que tinc un segon blog - http://eratoieuterpe.blogspot.com/ on, com tu, faig una entrada al dia, programo un munt)

Ramon Bassas ha dit...

Maria
De fet, programo sempre, si no no ho podria fer... Alguns caps de setmana programo una colla de dies. Aquest apunt potser el vaig fer fa un any, pq no se m'oblidés...