dimecres, de desembre 08, 2010

No és l'Estat, és la societat


La recent crisi a rel de la vaga encoberta dels controladors aeris espanyols a l'inici del pont, d'una gravíssima irresponsabilitat, m'ha fet pensar en una de les coses que va dir Zapatero en el moment de liderar el PSOE i presentar el seu programa proper al 'nou republicanisme' de Philip Pettit. Deia que una de les injustícies contra les que cal lluitar és la del propi Estat contra el ciutadà. Ara que es parla tant de les ànimes del PSC, sempre dic que un dels corrents que inspiren el meu partit és e que gira al voltant del cooperativisme i proper a cert pensament llibertari. És lògic, suposo, que els socialistes d'un lloc on s'ha vist sempre llunyà l'Estat en desconfiïn i apel·lin a la societat. Al cap i a la fi socialisme té la mateixa arrel que societat, no pas d'Estat (vegeu la meva nota L'Estat, aquí).

Però em va soprendre gratament que una idea així vingués de l'aleshores nou dirigent socialista espanyol. A parer meu, la renovació de la socialdemocràcia hauria de partir també d'aquesta idea. Delors deia que era a la política "per moure la societat". I Obiols ja advertia fa poc que "crec que ens podem acomiadar de la socialdemocràcia (és a dir del reformisme centrat en l’Estat i en un sol Estat) i que hem de fer tot el possible per a desenvolupar i expandir un socialisme nou, que sigui a la vegada local, nacional i internacionalista i que s’adequï als reptes i característiques de la situació present i del futur (o millor, dels futur possibles) que tenim al davant".

La crisi econòmica, a la que sovint es respon amb receptes de dreta, hauria d'ajudar a emprendre iniciatives des d'aquesta direcció per part de l'esquerra. Més subsidiarietat i no tan sols insititucional. Més qualitat i fluïdesa en les relacions amb l'administració. Més confiança amb les iniciatives que surten 'de sota'. I que no facin por les polítiques que desmunten 'tinglados' si generen un millor servei públic (compte: no caiguem en l'altre fonamentalisme, pensant que les privatitzacions sempre milloren la gestió, és empíricament incorrecte). I una certa revisió de la política fiscal i redistributiva que faci sostenible el nostre sistema.

Publica un comentari a l'entrada