dimarts, de gener 25, 2011

Contra el suïcidi

Aquest home, Diego Palao, dirigeix un programa, a Sabadell, que ha permès reduir notablement la xifra de suïcidis des de la seva feina al Parc Taulí. Ho explica en aquesta molt recomanable entrevista a La Vanguardia d'ahir. El metge sabadellenc alerta no tan sols dels factors socials (importantíssims: la solitud, la pèrdua de feina, etc...) sinó també dels factors relatius a la salut que influeixen de forma determinant en la decisió del més radical fracàs que pot prendre qualsevol ésser humà: llevar-se la vida.

Hi ha un tabú, òbviament, sobre aquest tema. Si arrossega des de sempre el prejudici relacionat amb les malalties mentals i la depressió (o la vergonya de tenir un suïcida a la família), cal afegir-hi l'actual fòbia a dos fets que són indestriables de la vida: la tristesa (o l'avorriment) i la mort. El també ve acompanyat d'un pacte tàcit de la premsa de no parlar-ne, amb la idea d'aplacar els ànims autodestructius de moltes persones influenciables.

Sóc partidari de l'elaboració d'estratègies socials (rituals, culturals, artístiques, d'amistat, d'acompanyament personal...) per afrontar les etapes que menys ens agraden de la vida enlloc de medicalitzar-les. Estar trist o morir-se no és una malaltia. Però just la fòbia de la que parlava ens duu directament -en el millor dels casos- a la consulta de l'especialista.

Però també sóc partidari que, quan el llindar de la cultura no és suficient, la tasca dels especialistes és absolutament necessària. Complementària, segur, a les estratègies socials, però necessària. La prova és aquest exitós programa que, tant de bo, s'estengués arreu del país.

Publica un comentari a l'entrada