divendres, de gener 28, 2011

Innovació, cohesió i autoestima *


Ens queden pocs mesos per les eleccions municipals i és ara el moment de fer balanços. Aquest ha estat un mandat molt important per la ciutat, sens dubte. D’entrada, la inversió realitzada per l’Ajuntament s’acosta als 300 milions d’euros, la més gran vista mai a Mataró, encara que la pregunta no és quant s’ha gastat sinó en què. I, sobretot, per què.

Mirem una mica enrere. La democràcia municipal ha estat un èxit per a les ciutats: la dotació de serveis públics, la millora dels barris i els carrers i equipaments de qualitat han estat la constant que han fet canviar aquesta ciutat. Nascuda coincidint amb la crisi econòmica espanyola (les conseqüències de la qual, pel que fa al tèxtil, s’ha allargat ben bé fins ara), la democràcia municipal a Mataró va tenir dos reptes fonamentals. En primer lloc, la diversificació de la nostra economia per no haver de dependre d’un sol sector, per a la qual es crearen un milió de metres quadrats de zona industrial, s’avançà en la millora de les comunicacions (als anys 90 amb la variant i la B40) i s’apostà ja per la formació a través dels estudis universitaris, amb el resultat de la incorporació de milers de persones al mercat de treball assolint la xifra de treballadors i empreses més alta a la nostra història. En segon lloc, l’entossudiment en fer una ciutat on les oportunitats i la qualitat de vida arribessin a tot arreu: reformes urbanes, creixements que servissin per unir els barris, equipaments educatius, de salut, escolars i culturals repartits pel conjunt de la ciutat, casals d’avis i de joves, etc...

En iniciar el mandat actual, els socialistes, junt amb ICV i ERC, vam arribar a la conclusió que calia encara anar més endavant. I ens vam plantejar tres reptes més. Un, davant els canvis importants que planaven sobre l’economia (i que la crisi actual ha fet més urgents que mai), Mataró ha d’apostar clarament per la innovació (tant en sectors madurs com els emergents) i pel coneixement. El TecnoCampus Mataró Maresme (52 milions d’euros), l’edifici d’empreses d’El Rengle (25 milions), la Plaça de Cuba (6 milions) o la Nau Minguell (3 milions) van e aquest sentit. L’arribada d’El Corte Inglés hi contribuirà amb un nou impuls per l’atractiu comercial de Mataró. I les infrastructures més immediates o més a mig termini (Ronda de Mataró, ampliació del Port i tren orbital), encara ens han de fer més competitius.

Dos, davant els canvis importants que viu la nostra societat (immigració, allargament de la vida, noves realitats familiars, precarietats sorgides de la crisi...), Mataró ha de treballar amb esforç per a la cohesió social. Ens calen barris més segurs, nets i arreglats... però sobretot amb futur, d’aquí els dos programes acollits a la Llei de Barris (Rocafonda-Palau-Escorxador i Cerdanyola) o les reformes urbanes com a La Llàntia. Hem de fer possible el desplegament de totes les possibilitats dels nostres ciutadans, per això s’ha invertit en equipaments esportius (Pavelló carrer Euskadi, per exemple), culturals (futur Can Marfà o biblioteca Antoni Comas), educatius (6 projectes), habitatges protegits, centres de salut....

I tres. Mataró ha de millorar la seva autoestima, és capital. Per això hem estat atractius per fer el nou Museu Bassat, o hem portat el festival Shakespeare, o apareixem a films i sèries, o hem fet passos importants per recuperar el nostre patrimoni (eclesiàstic, industrial, romà...), o som ja destí turístic. També de fer de Mataró un nom lligat a l’atractiu viurem.

Escrit fet com a portaveu del Grup Municipal Socialista de Mataró al butlletí MesMataró (gen-feb-mar 2011). Foto: El Punt.
Publica un comentari a l'entrada