diumenge, de gener 09, 2011

Les lliçons de l'Oriol Batista *


Recordo molt bé el dia de les eleccions municipals de 1999, sobretot quan ja havien tancat les urnes. El recompte va arribar als 14 regidors i la cara de l'Oriol Batista era tot un poema. “Prepara't, Oriol, perquè seràs regidor”, li vaig dir, i ell no s'ho creia. I així va ser.
L'havíem anat a buscar no feia massa. Volíem fer més passos en la renovació que el PSC volia fer (i ha de fer sempre) en el sentit d'incorporar al nostre projecte aquells que en la seva vida ja l'estan fent. Potser ni ho sabia, l'Oriol, però el seu compromís amb els més desafavorits, els seus projectes de retornar la dignitat a persones que podrien veure perduda la seva vida, era justament allò que el PSC creu que s'ha de fer. I les seves inquietuds, la seva actitud i la seva activitat ens van seduir.

En formar Govern, l'Alcalde Mas el va posar davant Benestar Social i Salut. I poc temps més tard, apareixia la primera crisi a la que va haver de fer front, davant les denúncies de males pràctiques a la Gossera municipal. Lluny d'actuar a la defensiva, l'Oriol va liderar una estratègia per canviar a fons el model en un altre que m'atreviria a titllar de modèlic. Tant en les altres crisis que va viure (penso en l'afer de la legionel•losi) i, sobretot, en el canvi radical en el nostre sistema de benestar social (l'Agència de la Gent Gran els xec-serveis, les tele-alarmes, el canvi a la Fundació Hospital, les millores en el mapa de salut, etc...) la seva voluntat fou sempre la de tendir al millor possible, esdevenint un referent del PSC als àmbits de salut i benestar social.

Recordo també la campanya de 2007, en la qual el dolor li impedí de participar-hi activament. Després de les eleccions li van diagnosticar un càncer i l'endemà de la presa de possessió era intervingut. L'Alcalde Baron va signar els decrets per formar Govern tot just ser investit, i dilluns va signar-ne uns altres per atribuir les de l'Oriol a dos companys mentre durés la convalescència. En aquest mandat, només pugué exercir un any com a regidor de Via Pública, treient forces d'on podia, encara enfrontat-se amb alguna crisi més i realitzant el canvi de línies del Mataró Bus.

Fou discret en parlar de la seva malaltia, conscient del fatal desenllaç i procurant fer la vida més fàcil a tots els qui l'envoltaven, inclosos els que hem estat els seus companys. Aquesta fou la darrera lliçó de l'Oriol Batista: el rellevant d'una lluita no és guanyar o perdre, sinó lluitar. I fer-ho amb la dignitat que l'Oriol ho va fer. El plorem i el trobem a faltar. Sí. Molt. Però, sobretot, ens emportem la força de les seves lliçons, l'estima profunda de tanta gent que els va tractar i que res no esborra i la consciència -a més- que el pas de l'Oriol en aquest món ha contribuït a millorar la vida de moltes persones concretes que els feia falta. Descansi en pau.


* escrit al número de gener de 2011 de Tribuna Maresme, en tant que Primer Secretari del PSC de Mataró.

Publica un comentari a l'entrada