Els ous dels alcaldes

Mostra Mapa de sous i retribucions a l'administració local de Catalunya en un mapa més gran

El treball de recerca (i d'agregació via 2.0) que el periodista Saül Gordillo ha fet [aquí i al mapa superior] sobre les solucions que alguns municipis han trobat per retribuir els seus càrrecs electes, especialment els que precisen dedicació, just en el moment en què la Llei fixa que cal acordar-ho (a l'inici dels mandats), il·lustra molt bé un debat recorrent, complicat i no resolt sobre quins han de ser els sous dels regidors i alcaldes. Curiosament, mai no es parla de les retribucions d'altres càrrecs públics (electes o no) i, no diguem, dels privats, alguns dels quals són d'escàndol.

De moment, com esmenta el mateix periodista, la taula de referència acordada el seu dia entre les dues grans associacions municipalistes de Catalunya sembla un bon principi. De fet, respecta l'autonomia municipal (no sóc dels que creu que s'hagi de regular per llei), però orienta força. Com que vivim en un temps en què la dedicació pública està mal vista (una majoria de gent, segons les enquestes, pensen que els càrrecs públics hi són per enriquir-se) i vivim amb un alt índex d'atur, la demagògia està servida.

No seré jo qui proposi solucions i, més aviat, crec que s'hauria d'aprofundir en la línia dels acords esmentats. Hi ha qui pensa que encara cobren massa i hi ha qui pensa que encara cobren poc. De fet, un dels arguments que fan servir els darrers crec que fa una mica de trampa. Certament, si no es retribueix bé la dedicació pública, hi haurà menys possibilitats de convèncer determinades persones perquè deixin per un temps la seva feina, molt millor remunerada, i s'hi dediquin. Conec una mica el tema per poder afirmar que en molts casos és exactament així i que, en termes de competitivitat, el sector públic té un problema greu per atraure bons professionals.

Dic, però, que l'argument té una mica de trampa. Per dues raons. Una, perquè dins les múltiples facetes que -crec- fan falta per poder exercir un càrrec públic electiu, la 'professionalitat' no ho és tot. Per això he defensat que, a més de bons governants, el sector públic ha de poder atraure professionals directius que, aquests sí, competeixin amb el món privat. I dues, perquè, això sí, una altra de les facetes que sí que crec que ha de pesar (però que tampoc ho és tot) no es paga amb res. Als nostres ajuntaments i a les institucions democràtiques s'hi ha d'anar amb passió, amb ganes, amb la recerca de la satisfacció que mai no produiran els diners ni el poder, encara que de diners, i de poder, se'n remenin. Aquesta és la millor retribució, sens dubte. La que surt de dins (o dels ous, a vegades), més que dels sous.