divendres, abril 27, 2012

Dels espanyols Estrella d'Orient


Fa poc, tornant cap a casa de no sé on, em vaig topar amb una festa independentista a la plaça de Santa Anna de Mataró. Com que aquesta no és la meva festa (la independència partiria en mig la nació, ja veieu quins patriotes) m'ho vaig mirar una mica i vaig fotre el camp. Mentre m'ho mirava, un grup de rumba versionava el Virolai. Si no vaig fugir cames ajudeu-me va ser per veure si tindrien el desparpajo de cantar la tercera estrofa que comença així
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient...
Però no. Els rumberos -uns gitanos de Mataró, és a dir, molt llestos- la van passar per alt no fos cas que no cobressin. I em vaig quedar amb un pam de nas sense veure la cara del públic assistent escoltant a mig aquelarre la paraula prohibida: espanyols (o Espanya), només permesa quan és per designar amb menyspreu algú o alguna cosa horrible. I aquesta -és clar- no era pas la intenció de mossèn Cinto en un dels poemes mes cantats a la nostra pàtria, sobretot als funerals, a les misses d'acció de gràcies i al facebook en un dia com avui.

I així, amb la necessària ignorància amb què es manté una il·lusió (d'il·lusos, no d'il·lusionats) va continuar la festa. I jo, a dormir fins l'endemà, quan va tornar una dolça normalitat ...espanyola.

Publica un comentari a l'entrada