diumenge, d’abril 29, 2012

Un rei, de déu a criminal

Em temo que el rei actual haurà entrat a formar part de les mediacions dessacralitzades (i sense confiança) d'aquest segle: la política, l'Església, etc... A veure si no podrem suportar que ens mani (o ens simbolitzi) algú que és igual que nosaltres. És, potser, un dels danys co-laterals de la democràcia (el poder, teòricament, sense tron, destapa la caixa de trons) i que descriu tan bé l'antropologia de principis del segle XX:
Adorat com un déu, pot ser mort l'endemà com un criminal. (...) Un determinat rei viu com tancat en un sistema de cerimònies i etiquetes i pres en una xarxa de costums i interdiccions que no tenen per objecte elevar la seva dignitat, ni encara menys elevar el seu benestar, sinó únicament impedir-li de cometre actes suscepibles de pertorbar l'harmonia de la Natura i provocar així la seva pròpia pèrdua, la del seu poble i la del món sencer.

James George Frazer, a Taboo and the perils of the soul (1911) citat per Sigmund Freud a Tótem y tabú [1912-1913], Alianza Ed., Madrid, 1985, p. 61
Publica un comentari a l'entrada