dilluns, de juliol 23, 2012

Les coses pendents





Diumenge no vaig poder acomiadar Joan Bonamusa i em sap greu. El vaig conèixer just quan vaig començar a militar al PSC, fa un munt d'anys. Recordo que a la campanya de 1987, que tots dos compartíem llista municipal en llocs similars, una malaltia el va fer apartar de la campanya i ens va tenir amb l'ai al cor. Després vam compartir també força reunions, entre elles les de l'executiva local, i he de dir que m'agradava el seu seny. D'altres el van conèixer molt abans i en lloen la seva valentia i dedicació política. A mi em va sorpendre agradablement quan, un cop jubilat, va poder estudiar la carrera del que havia estat sempre la seva gran afecció, la història, obtenint-ne anys més tard un molt merescut doctorat. El període que va estudiar se situa entre la romanització i l'edat mitjana a la nostra ciutat, un període fins aleshores molt poc tractat i del qual n'extregué tot el suc que s'hi podia treure, amb un amplíssim volum que recull la tesi doctoral i que li reportà un accèssit al premi Iluro de fa un parell d'anys.

D'aquests brevíssims apunts biogràfics en podem besllumar una interessant personalitat que, per discreta, potser no coneixíem prou els mataronins. Penso que se'n va massa d'hora, amb la feina fonamental feta però amb coses per fer. Me'n vénen al cap moltes. Però en destaco una: la divulgació dels trets essencials d'aquest període de la nostra història (en el que el mite local situa, per exemple, les nostres Santes que ara commemorarem), que sospito interessantíssims i, suposo, importants pel que després s'esdevingué. Ho hauran de fer altres que tindran la sort de comptar amb el seu llegat.

Però em sap greu la seva mort. Com dic, hi havia coses pendents. Aquesta potser és la seva darrera lliçó: no les deixis.


Vegeu la nota necrològica del PSC de Mataró i de Capgròs (amb un breu comentari de Manuel Cusachs).
Publica un comentari a l'entrada