divendres, de juliol 27, 2012

La festa dels exclosos | Sopar de requisits - #lessantes - IV


Demà, l'endemà del dia de Les Santes, dia de concerts tranquils i cercaviles familiars, és el que la tradició ha reservat per a la visita dels gegants i les figures a la Residència Municipal de Sant Josep, molt a prop de l'Ajuntament, un espai que, quan va remodelar-se, els que ara manen deien que no feia per una residència de vells. Un lloc, doncs, on alguns 'benpensats' hi volen instal·lar l'oblit, on s'hi vol avançar la pau dels cementiris, on hi trobem el nostre rostre "després de la festa". Ara hi ha més residències d'ancians, a Mataró, i potser tocaria repassar-les totes si es vol fer bé... però no em desagrada gens aquest caràcter simbòlic que la festa atorga als ancians.

Sóc dels que pensa que fer-se vell, depèn de com vagin les coses, pot acabar esdevenint un risc social de primer ordre. Si interpretem les polítiques socials com a cost, i els costos públics només s'admeten si tenen "retorn", fer-se vell és un mal negoci. Se t'incrementa la despesa sanitària i farmacèutica, se't generen dependències, etc... Si resulta que els aturats són uns "vagos" i els immigrants uns aprofitats, no et dic res del que poden acabar sent els vells si transformem el nostre país en un niu de corbs rera el qual sembla anar la dreta que ens governa amb ímpetu en aquests moments.

També em fa pensar, aquest dia, sobre la capacitat de la festa d'aglutinar fins i tot aquells que tenim més lluny habitualment, o que els col·loquem ben lluny. És una mica contradictòria, la festa. D'una banda, uneix, dissol diferències, exalça els lligams de grup. De l'altra, no admet dissidències, genera una frontera imaginària i molt dura entre els que se senten dins i els que se senten fora de la festa i, pel seu caràcter, oblida la contingència. De manera que és molt fàcil oblidar-se dels exclosos, dels que no viuen la festa, dels que se'ls en fot Les Santes o dels que, senzillament, no poden seguir-la. I potser un esforç caldria fer-hi. Un esforç més per dir-los, per dir-nos, que la vida val molt més que els seus costos.

Sopar de requisits

Una recomanació:
Publica un comentari a l'entrada