La receta es sencilla: una industria financiera que tema a los
supervisores, unos supervisores que teman a los Parlamentos, y unos
Parlamentos que teman a los ciudadanos.
José Ignacio Torreblanca a "Bien hecho, tío", El País, 19.7.2012
(el títol és una cita de Maquiavel)
2 comentaris:
I en canvi el que tenim es un parlament que se'n riu del ciutadà (amb independència del color polític), uns supervisors anomenats i emmanillats per el propi parlament i una industria financera que li diu al parlament el que ha de fer perquè ells continuïn guanyant mes diners.
Com pots imaginar-te, la clau està en els ciutadans. Ni més ni menys. I en aquesta curiosa subversió del subjecte maquiavèl·lic.
Publica un comentari a l'entrada