dimecres, de novembre 14, 2012

En pilotes


Fa unes setmanes llegia la notícia que les autoritats d’un museu vienès havien decretat que es tapessin els penis exposats als diferents cartells públics de la ciutat que anunciaven una exposició que recorria la història del nu masculí en l’art des del segle XIX ençà. El cartell censurat reproduïa l’obra 'Vive la France', de Pierre&Gilles, en què tres jugadors de futbol, de diferents races, amb mitjons i pilotes amb els mateixos colors de la bandera francesa, exposaven el seu cos sense cap altre element tèxtil, frontalment. Al bressol de Freud i Klimt, l’endemà, uns operaris preservaven els penis del contacte visual “pels infants”, segons les moltíssimes trucades que deien haver rebut. No cal dir que l’anècdota, com passa sempre, deu haver contribuït al ressò de la mostra, si és que li calia.

El nu, en qualsevol cas, no és un tema nou, en l’art. Tampoc el nu masculí. Des de la seva representació ancestral i, sobretot, des del classicisme, el cos nu, lliure de “revestiments”, remet a la idealització (encara que Òscar Tusquets defensa justament el contrari: una sabata de taló, diu, és el pedestal d’una deessa). La bellesa natural, la rectitud apol·línia, la proporció del nou centre del món, la mesura de totes les coses. I la seva “desproporció” (el joc de malucs, per exemple), almenys també des del classicisme però de manera més evident en el Barroc, remet al seu parió dionisíac: el festiu, el sensual. A parer meu, el segle XX introdueix dues perspectives més, almenys: la psicoanalítica (de nou Viena) i la de la cultura de masses fruit de la societat de consum post-industrial. D’una banda, descobrim en l’art la sublimació sexual i, de l’altra, convertim el cos representat en matèria comercial. Una naturalitat, doncs, en sospita. 

Hi ha encara una tercera perspectiva actual. La del canvi de rol masculí en les societats avançades i l’aparició de la “cultura” gai. L’home, un pèl despistat, juga a ser objecte i es “feminitza”, des del seu punt de vista: es cuida, es maquilla, es perfuma, modifica la roba interior i es despulla per fer anuncis, encara que -despullat- és quant més clara és la diferència amb les dones. I la “sortida de l’armari” de la “cultura” gai ha estat una excel·lent plataforma perquè els homes -ara ja en general- disposin de recursos per resituar-se. De tot això va aquesta exposició, que mereix una escapada d’hivern a Viena.

Article per a la revista Valors (novembre 2012)
L'exposició Homes nus, des de 1800 fins ara serà oberta fins el 28 de gener de 2013 al Leopold Museum, MuseumsQuartier, Museumsplatz 1, 1070 Viena, Àustria:
Fotos: Alexander Klein - APF i Pierre&Gilles.
Publica un comentari a l'entrada