divendres, de novembre 30, 2012

El Corte Inglés: una flor no fa estiu


De les no-sé-quantes desenes de sentències del viacrucis judicial a què ens sotmeté una plataforma política i el seu partit de referència contra l'arribada d'El Corte Inglés a Mataró durant l'anterior mandat, que s'han guanyat donant la raó a l'ajuntament en tota circumstància, avui se n'ha conegut una que no l'hi dóna. Recordo que, quan era regidor d'Urbanisme, havia dit sempre que -malgrat tenir tots els informes jurídics i urbanístics favorables, de la Generalitat inclosos- si els jutges creien que calia rectificar algun dels procediments, no ens hi oposaríem pas: és normal que hi hagi més d'una interpretació respecte el camí procedimental a fer, i això és el que ha passat. I també hauria estat normal, amb la ingent tasca que ha calgut fer, ja que som humans i no supermans, que hi hagués hagut algun error, el que no em consta, però. I, si d'alguna cosa se'm queixen molts conciutadans, és que haguem respectat massa els procediments i les seves servituds.

La sentència (sembla) creu que era el pla general i no el planejament derivat del mateix el que havia de determinar l'actuació urbanístca del sector, i ho fa contra altres sentències (la darrera fa ben pocs dies) que deien exactament el contrari. Com bé diu l'actual govern (el grup polític del qual havia donat suport a aquest pla de millora en el seu text refós posterior, per cert), El Corte Inglés no perilla perquè és obvi que hi ha una altra interpretació possible, que es pot defensar perfectament, i perquè, en darrera instància, es modifica el pla i santes pasques. El cert és que el país està ple de resolucions semblants amb solucions com aquesta.

El que està clar és que ni quan guanyen (¿quant? ¿1 de 60? ¿de 80?) els inductors d'aquest recurs poden assolir ni un sol dels seus objectius explícits ni implícits. I la ciutat guanyarà la locomotora comercial que es mereix, guanyant el nou entrebanc que els seus detractors ha col·locat a la via, acompanyat amb totes les maledicències que vulgueu. I rabejar-s'hi, a alguns (se'n ve de mena), és el que més els agrada. Però El Corte Inglés vindrà i el que calgui esmenar s'esmenarà. Qui tingui ulls que hi vegi i qui tingui orelles que ho escolti.

De nou, però, em sorgeix la pregunta. Tota aquesta munió de recursos, tots amb el seu advocat i procurador, que van a totes les instàncies judicials possibles, ¿qui els paga?