dilluns, de novembre 19, 2012

Per començar a llegir el 25-N: sis articles

Foto: 324.cat

Ara que falten pocs dies per les eleccions, us proposo fer un repàs alguns articles que he llegit avui de persones que aprecio i que conec personalment i que poden ser del vostre interès, prometent-vos que cap d'ells respon a la necessitat d'alimentar la campanya partidista sinó, més aviat, d'aportar algun punt de vista complementari.

En primer lloc, us recomano una carta al candidat sobiranista que ha escrit l'amic Cinto Amat [aquí], advocat mataroní, amb el to mesurat que el caracteritza i, a parer meu, amb una bona fe com una casa de pagès. Però val la pena llegir-lo. Des de la seva posició inèdita de no participar a la campanya electoral com a candidat, Joaquim Nadal escriu pel diari El Punt Avui unes perles de campanya brevíssimes però també molt clares, molt encertades i amb la llibertat que sempre l'ha caracteritzat (no ho fa "ara que pot"). La darrera parla de la necessitat d'un nou pacte després de l'esgotament de l'actual acord catalanista de la transició [aquí]. Per cert, demà fa trenta-set anys de la mort de Franco.

Recomano també llegir l'apunt al bloc del filòsof Gregorio Luri sobre les eleccions, que el trobo absolutament imprescindible [aquí]. No sap massa cap on anem els catalans, diu, però el que sí que sap és que no li agradaria anar a Navarra -la seva terra natal- com a estranger.

En clau més socialista, he trobat molt ponderat el post de l'amic Francesc Trillas [aquí] sobre un tema molt mal portat (en què ens mirem més els cops de brotxa maldestres d'El Mundo que els casos ben reals oberts als jutjats catalans), com és el de la corrupció de l'entorn de CiU. Un tema que podria haver estat clau en la decisió d'avançar eleccions i que sembla com si fes nosa a l'impecable camí cap a Ítaca. Compte: una de les propostes de CiU és eliminar l'Oficina Antifrau.

I pels que aneu seguint l'evolució demoscòpica de les expectatives de vot, l'amic Oriol Bartomeus, politòleg, fa al seu bloc [aquí] una breu però molt ajustada i amena interpretació de l'evolució de les diferents opcions, ara que queda menys d'una setmana per anar a votar. La sensació és que potser per aquest viatge del president Artur Mas no li calien tantes alforges. Potser només podrà acomplir un objectiu: enfonsar i dividir la seva alternativa però en un país més dividit que mai.

Per últim, deixeu-me que us parli de la notícia que avui signem conjuntament en David Casals i jo mateix a CatalunyaReligio.cat (tot i que el major mèrit és d'ell) en què resumim la part del programa dels partits amb representació parlamentària relativa al fet religiós [aquí]. En general, poques idees o poc concretes, malgrat que n'hi ha alguna d'interessant. Curiosament, pel PP i Ciutadans aquest tema no forma part del programa, ni de passada. I per ICV, la religió sembla un problema greu que cal combatre. A mi això em preocupa.

2 comentaris:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Realment et preocupa el que ICV pens a sobre la religió?

Fet i fet és la mateixa incapacitat que des de Madrid tenen per entendre el fet nacional català, i considerar que aquesta convocatòria electoral és només una jugada messiànica de l'Artur Mas.

Amb uns els és incomprensible el fet religiós, i als altres els és incomprensible el fet nacional català.

Com allò del poeta Antonio Machado sobre Castella: "envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora".

Ens quedaran quatre anys per veure què en quedara de totes les expectatives que molta gent tenia en l'Assemblea Nacional Catalana. Com diuen en francès: "on verrà!".

I també veurem si l'Artur Mas és realment un líder o només és un polític més com molts altres que hi poden haver.

Ramon Bassas ha dit...

Em preocupa perquè un partit que creu que defensa "alliberaments" crea, en aquest cas, repressions.