Aquest mes de març, els artistes mataronins Marc Prat i Perecoll, han obert una exposició conjunta en una galeria de Wiesbaden, prop de Frankfurt. A banda de compartir ciutat, de tenir tots dos cert prestigi i bagatge internacional i, plàsticament, s’assemblin en un cromatisme auster, no ha estat cap d’aquestes tres coincidències el que els ha portat a exposar a Alemanya sinó el projecte d’un jove inquiet, també mataroní d’adopció, que hi ha anat a viure fa poc amb la seva dona.
Iñaki Brosel ha aprofitat el dèficit de promoció del nostre art i la seva una estada en un país com Alemanya (ell ho circumscriu a la zona del Rin-Main) per donar-lo a conèixer. A la seva web hi compto, a hores d’ara, onze autors, amb catàleg, amb fotografies i una breu referència en anglès o alemany, de manera que amb un parell de clics i poca estona (el que mana a internet), ja te’n fas una idea. La web compta amb el complement de les xarxes socials i fa la pinta de tenir molt de futur. El títol del projecte, “KuntsKat” (ve a ser Art-Cat), a més, és prou clar sobre la seva ambició.
La crisi, en comptes de lamentar-se’n, ha estat vist per alguns com el moment de fer créixer idees que, amb aparent senzillesa, s’obren pas, com el cas dels també mataronins Verkami quant al microfinançament. En el cas de la creació artística, un aspecte tan bàsic com aliè als creadors com és la promoció i el finançament, aquestes idees han trobat uns molt bons aliats.
L’exposició citada inclou diverses obres de Perecoll, entre pintura i escultura, i la sèrie “Claustres” de Marc Prat, una de les més celebrades. El títol, “Innensichten” (“vistes a l’interior”) apunta directament al procés que els dos autors proposen en les seves obres. Una mirada des de fora cap endins, des de l’objecte fins els subjecte, des del plantejament que l’atzar, la natura o les notícies ens plantegen diàriament i la capacitat de revestir-los de totes les possibilitats que el nostre interior barrina, experimenta o transforma. És que ho facin junt al Rin, a la riba del qual ha sorgit el millor del corrent místic de la filosofia alemanya, amb Ekhart al capdavant. Ja em direu, doncs, si això no val la pena d’exportar-ho precisament allà.
Article per a la revista Valors (març 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada