divendres, de març 08, 2013

L'acord pel Corte Inglés


El primer que he de dir és que estic molt content que el ple municipal d'ahir hagi acordat una sèrie de mesures que, a banda de resoldre el darrer dels atzucacs judicials (que vaig comentar aquí i aquí i dels que, per tant, no m'hi referiré ara), s'incorpora finalment l'únic dels discrepants que quedaven al consens sobre l'arribada d'El Corte Inglés a la ciutat, fet que permet que els recursos que encara queden per resoldre puguin retirar-se. Donada la trajectòria judicial del tema, probablement aquests recursos els hauria guanyat l'ajuntament, però també és cert que així ens estalviem tots plegats molt de temps i molts diners. 

Crec que han fet bé els regidors socialistes en aprovar-ho, malgrat les discrepàncies. És exactament la mateixa predisposició que vam demanar durant anys i panys a l'oposició, de manera que trobo bé que ara se'n faci gala. Em permeto, però, fer una sèrie de consideracions per si a algú se li escapen, que espero que no.

1. L'acord reafirma el projecte del govern Baron.

La ubicació, la dimensió i les característiques arquitectòniques i urbanístiques del projecte, que van ser els elements contra els quals va manifestar-se l'actual alcalde de Mataró, Joan Mora, han estat finalment acceptats com als més raonables i els més convenients per la ciutat (especialment per la trama comercial existent), com va defensar des del principi el govern presidit per Joan Antoni Baron (PSC, ICV i ERC). I els indispensables perquè una inversió com la que farà l'operador, cada dia més necessària, es faci possible. CiU ho va discutir fins després de les eleccions que li van donar l'alcaldia (tot i que amb un dels seus pitjors resultats). La Cup, fins abans-d'ahir. D'una banda, ja s'han gastat molts diners amb la defensa de desenes i desenes de recursos inútils. De l'altra, correran a atribuir-se una despesa que, en temps de crisi, deuen considerar absolutament necessària. I, per últim, de fet, deuen haver pensat que el seu objectiu ja s'havia complert. En parlaré més endavant.

2. El trasllat ara sí que costarà diners al mataronins

Deia que ara tothom correrà, com si els perseguís la Momerota, a atribuir-se el mèrit de convertir la nau de can Fàbregas, un cop reconstruïda a pocs metres s del futur centre comercial, amb la Casa de la Cultura Popular. És a dir, canviant el seu ús urbanístic (de terciari a equipament) i, per tant, el finançament del trasllat i reconstrucció de la nau. El govern Baron preveia que aquests costos (els que més discutien, amb raó, tots els ciutadans amb qui he pogut parlar, que són molts, quan era regidor) fossin assumits per un operador que, després d'un concurs, explotés posteriorment l'ús de la nau. La seva proximitat amb aquesta locomotora la feien, segurament, prou atractiva.

El Govern pot dir que podrà utilitzar el fons que El Corte Inglés oferia per a la rehabilitació de patrimoni... diners que, òbviament, podrien haver-se dedicat a altres projectes pendents de finançament, com Can Marfà, compensant a l'Est la polaritat que s'obre ara cap a l'Oest.

Recordo molt bé un acord amb CiU que es va frustrar per la retirada a darrer moment de Joan Mora (deia que "els seus" no li deixaven... malgrat que havia estat acceptat pel conjunt del Govern i emparaulat amb una encaixada) que incloïa com a condició sine qua non per acceptar el trasllat de la nau que aquest "no costés ni un duro als contribuents". També en això han canviat. Deu ser el canvi famós.

Encara hi ha un precedent en què el govern va fer un bon regal a la Cup, quan va renunciar a emprendre accions legals contra ells per rescabalar els costos de la seva defensa ("no prendrem mal, oi?", va dir el dentista).

3. L'objectiu no era can Fàbregas

Deia que l'objectiu no era la nau, però. Ni ho era de Mora quan es manifestava defensant-la (vegeu foto) per davant fins i tot de l'objectiu de l'arribada del centre comercial, ni ho era quan la Cup i els seus satèl·lits (una plataforma vampiritzada) emprenia una guerra de guerrilles judicial contra el govern i els seus acords. L'objectiu era fer caure el govern d'esquerres i substituir-lo pel que hi ha ara. No en tinc cap dubte. Des del desmuntatge, ningú no s'ha preocupat mai més de la nau. I, ara que manen, la preocupació és estrictament qui tallarà la cinta. Per això la Cup i CiU han pogut arribar a un acord. Gairebé a la taula de casa.

4. Els papers de la Plataforma

Sorprèn que, en aquests moments en què es reclama -amb raó- transparència a tots els àmbits, puguem conviure amb entitats que són completament opaques, especialment quant al finançament. Pagar un despatx d'advocats per defensar una vuitantena de recursos judicials, que a més va perdent sempre, és molt car. I la Plataforma per la qual teòricament treballen no és precisament un moviment de masses... ¿Algú tindrà la valentia de preguntar-ho? ¿O d'investigar-ho? Em temo molt que el pacte també passa per aquí, però.

Perquè per acabar fent aquest trist paperot, són molts diners. I l'origen dels diners sempre diu moltes coses.
Publica un comentari a l'entrada