dimecres, de març 20, 2013

Oriol Pujol no ha de dimitir


Em sento políticament molt lluny de les idees d'Oriol Pujol, el secretari general de CDC i cap de CiU al Parlament que ahir fou imputat pel TSJC per la seva pressumpta implicació al "cas ITV", concretament per dirigir una operació per afavorir una adjudicació determinada. És més, crec que el reguitzell de fronts oberts a CiU per casos de corrupció és inadmissible i en qualsevol país hauria provocat un terrabastall que, ai las, aquí no es dóna. Que CDC tingui la seu embargada arran d'un procés de corrupció, tres diputats imputats també per casos de corrupció i que UDC sigui el primer partit espanyol que en seu judicial ha reconegut haver-se finançat il·legalment és greu, molt greu. Ventar l'excusa persecutòria "contra Catalunya" és, senzillament, tractar els catalans d'imbècils.

Però opino que, malgrat tot, l'il·lustre diputat Oriol Pujol ens ha de seguir representant a la cambra autonòmica amb l'acta que ha guanyat gràcies als vots. Tret d'algunes excepcions, és també inadmissible que una imputació comporti la dimissió de l'imputat. La imputació, fins on jo sé, és una figura jurídica que, en la fase d'instrucció, permet al jutge indagar sobre la responsabilitat i les proves que permetin, més endavant i si són fefaents, seguir el procés fins a un judici. La imputació, doncs, respon a indicis i no a proves i, en molts casos, indicis que han resultat finalment incerts. A més, els imputats tenen més protecció jurídica que, per exemple, els testimonis.

Així, ens podem trobar que un jutge (a qui ningú ha elegit), sense cap conseqüència posterior en cas que la imputació no prosperi (per sort), i a instàncies o no d'un fiscal (que tampoc ningú no ha elegit), intervingui de facto eliminant la voluntat popular expressada en les urnes. Hi ajuden, com és obvi, molts altres factors. La pròpia paraula imputat és més lletja que un pecat, per més que rimi amb diputat. La carnassa mediàtica, amb una hipocresia del tamany d'un elefant, hi contribueix amb entusiasme (recordo molt bé un cas que va merèixer portades d'"imputats" i, temps més tard, un trist breu mig amagat on s'informava de la desimputació). I alguns partits àvids del poder (i dels vots) dels altres s'hi enceguen. Per exemple, la Cup, que gira el cap quan es denuncien actes criminals i que ara fa el trist paper de fariseu amb texans i macuto a la cambra catalana.

Si la voluntat popular és tan important, que es respecti fins que la llei imposi una altra cosa (jo, per això, desconfio dels que diuen que la voluntat popular està per sobre de la llei). Fins que es demostri que s'ha comès un delicte. Aleshores sí que estaríem parlant d'una ruptura de la confiança dipositada en els nostres representants i d'una conducta indigna d'un diputat. I encara diria més. Un cop pagada la condemna, aquest senyor i qui sigui té tant dret com vostè i jo de ser subjecte actiu del nostre sistema polític. Ja n'hi ha prou de condemnes eternes. Aquesta no és la tasca dels mortals.
Publica un comentari a l'entrada