divendres, de març 15, 2013

El mètode de l'autobús


Realment, si és una operació de màrketing ja li podeu donar un deu al qui l'hagi pensat, i, si no, per maldecap del responsable de la seguretat personal del pontífex, pot ser, efectivament, un canvi en el pla estètic que podria anunciar un nou rol del papat o, almenys, quant a l'exigència de la cúria i el col·legi cardenalici, i el conjunt de clergues. El papa va amb autocar. Ja veurem, doncs, si una flor no fa estiu o què farà, un cop hagin marxat els cardenals, amb els que es queden. ¿Baixaran a prendre cafè, cap a mig matí? 

A mi, la imatge m'ha fet pensar en què l'ús del transport públic encara és considerat secundari davant el vehicle privat, com de segona classe. I que això fa que molta gent, inclosos els mandataris (religiosos o civils, ara), en prescindeixin. ¿Quants responsables dels transports públics locals viatgen en bus o en tren? O, més enllà ¿quants decideixen fer cua com qualsevol altre usuari a l'administració on governen? Sí, sé que es pot caure fàcilment en la demagògia i que no podem obviar la seguretat dels electes, que no és cap burrada. Però s'aprenen moltes coses variant la mirada, comprovant personalment els serveis que es governen (més enllà de les visites que toquen). A veure si el papa visita un dia, mig d'incògnit, com un rei shakespearià, alguna de les nostres parròquies.

Podria passar com vaig viure fa un temps quan un bisbe que venia de reunió a una parròquia va presentar-se una estona abans, i a mitja reunió va etzibar, amb molt bones formes: "És molt bonic aquest indret, amb totes les botigues obertes i la gent al carrer ...excepte l'Església, que estava tancada; després no ens queixem". El rector no sabia on mirar. Doncs ja m'enteneu: el mètode de l'autobús no falla.

Publica un comentari a l'entrada